Notas de navegación

I’m a amazing, she said

Sóc una amazona, mai ho hagués dit. Quan veia una que deien que era, la mirava amb ulls curiosos i em captivaven detalls de la seva amazonia.

Sóc al pati de casa escrivint a la vella taula de fusta i, junt als meus peus hi geu en Roc, Roca Blanca. És el gos que m’acompanya en aquesta caminada excepcional. I dic excepcional per què és un viatge que somiava en el meu interior, co-habitant-me. I ara, té veu pròpia.

És una veu sovint sorda, de profunditat i silencis. Crea espais de convergència on l’altre ocupa el seu espai i jo intento crear una dansa de sincronicitat fluida. És una descoberta apassionant.

Mentre l’observo es genera en mí una mobilitat corporal que em fa sentir viva, present, viscuda. És tant agradable la sensació que, ara que la observo des de l’únic moviment que em genera seure davant l’ordinador i escriure, puc observar que la Vida és una dansa en present continuos (ja saps que estic estudiant anglès i que ara ja comencent a sorgir-me paraules sense pensar-hi. Mica en mica (somriure).

Doncs sí, sóc una amazona que cavalca sobre la sella del Gran Drac de Foc. Porto a la front el distintiu de la Nit i, com ja saps sóc del Clan Blau. Sóc salvatge i tendra. Tinc una part fosca dolenta que li encanta jugar a fet i amagat, i disculpar-se pel foc que com a foc, s’oxigena amb flamarada al contacte del Vent. Ella mateixa navega per la dansa cap a l’aigua i si queda estonetes que cada vegada con més llargues, (ja era hora!!!!- diu).

Llavors em permeto sentir com respon l’aigua a la meva pell, la calenta i cada vegada més la freda. I hem sorprèn la seva adaptabilitat cutània. Cóm és capaç d’entrar en una estabilitat elàstica que li permet adaptar-se acompanyada pel motor del pensament, la intenció i el desig. És fantàstic.

Últimament sóc en contacte directe amb la Terra i això em fa descobrir cóm s’entosquen les mans i necessiten més cura. Cóm és col·loca l’espatlla, l’esquena, dorsals, en ajupir-me i estar-m’hi tanta estona. Això sí, la connexió amb la atemporalitat és total. Cadascuna de les plantes que plantem, té el seu propi ritme intern que és manifesta en la bellesa suficient com per ser aprofitat per nodrir-nos. Aquest concepte de permacultura, els costa als meus amics i companys d’hort. Els vaig convidar a que m’ajudessin a fer un hort de permacultura i ells són bons i servicials i ho fan, ara bé, a la seva manera i la meva opinió es menystinguda i jo segueixo intentant amb moderació, formes apaivagades i incòmodes fins a un punt. I és en aquest moment en el començo a agafar les dendes del meu projecte i defensar-lo tal com el vaig parir per què és el Meu projecte del Jo Sóc en el que tot i té cabuda, fins i tot escollir canviar el guió per què aquest no m’agrada, no hem dona plaer.

I per altre banda, està l’aire. Aquest meravellós element que ha estat tant present en la meva vida i que m’ha deixat cabassos de records.

I m’encanta escriure en català per què la meva llengua és exquisidament musical, carregada de tempos, de davallades sutils, profundes, serioses i compromeses amb el respecte a l’altre i aquí recupero l’honorabilitat. Fermosa paraula que ens honora.

I tornant a l’aire, el redescobreixo amb la política i em baleixo de la seva ferma fermesa i simplicitat. Descobreixo un element del Gran Entramat que fins ara m’he era poc conegut, poc transitat, focalitzat de passada, sense suficient interès com per deixar-me sorprendre. Són tantes les coses!!!

A la política hi ha una fermesa que queda exclosa de visceralitat, de bàsic, primari, popular, autopoiètic i poètic. Crec que per a mi en aquets moments representa la Poètica del Encuentro, que tant bonic expressa el Mestre Rolando Toro. És aquell èxtasi capaç de generar onades de creació orgàsmica, tàntrica, sagrada, que té la força de transformar una nació, un país, uns països i unificar-los pel principi de la Llibertat, Feminisme, Acapitalisme que té la política de la CUP CC. Sóc feliç d’haver escoltat la crida que em fa unir forces per un bé comú i, Aquí estic, ferma, den Peus i en Pau.

Col·laboro aportat l’Educació Biocèntrica a la mobilització popular que desitja la CUP. Ho faig perquè són persones del poble, com jo, serenes en el seu compromís comunitari, capacitades amb paciència pedagògica per anar creant un Full de Ruta que mica en mica en porta a Ser cada cop més Lliures.

La Terra ens crida “Visca Terra Lliure!!!” i hem d’obeir. Sí i Sí. La seva veu és Saviesa i Veritat, dos Veus a incloure en el programari de les Accions que ens condueixen mica en mica cap a la proclamació d’una Nova República que entre totes anem dibuixant.

Deja una respuesta

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Salir /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Salir /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Salir /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Salir /  Cambiar )

Conectando a %s

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.