Sobre l’educació, vull compartir-vos l’escrit d’un col·lega educador que diu:
«L’educació , com a formació, no passa moltes vegades d’instrucció, quan no de deformació. En el seu significat més profund, l’educació no es redueix a una qüestió de formar (donar forma), o informar (introduir en la forma), o conformar (ajustar a la forma), o reformar (refer la forma), o fins i tot transformar (passar d’una a un altre forma). Si es permet el neologisme, és una qüestió de eformar (fer sortir de la forma), per què educar és alliberar de l’esclavitud de les formes, és revelar el contingut íntim de la vida, descobrir la realitat subjacent en nosaltres, actualitzar, en definitiva, les infinites potencialitats de l’ésser!. Ara bé, això només pot ser obra de l’amor, per què només en el clima de l’amor és possible fer descordar, en l’ànima de l’educand, la flor de la consciència eterna.»
L’Educació Biocèntrica anuncia una visió del món integrat, dinàmic i biocèntric mitjançant l’acció educativa. Te molts punts d’identificació epistemològica i metodològica amb l’Educació Dialògica de Paulo Freire, degut a que la seva base pedagògica és acció-reflexió-acció sobre el món on els éssers s’eduquen mútuament i creixen junts en una construcció individual i col·lectiva. Una de les eines que utilitzem és el cercle de cultura.
Cercle de Cultura
Paulo Freire, a la dècada dels 60, crea el «Cercle de Cultura» com un instrument d’expressió i aprenentatge que obre camins per a un diàleg que enforteix els vincles, un diàleg amorós mitjançant paraules generadores que sacralitzen la vida. I sorgeix la pregunta: per què el diàleg?
La paraula diàleg te les seves arrels gregues en dia i logos el que significa «mitjançant el significat», per què logos és la paraula meditada, sentida, reflexiva, que ressona i té ressonància. El diàleg envolta la consciència, emergint del pensament, sentiments i conclusions formulades que donen suport a la cultura d’un grup en la forma d’estar amb cadascú. Es tracta d’una pràctica molt antiga, trobant referències en els antics grecs, els nadius americans i altres pobles indígenes, a les meditacions orientals i més recentment als treballs desenvolupats pel filòsof Martin Buber, el psicoterapeuta Carl Rogers i l’educador Paulo Freire de Brasil.
Roda d’intimitat verbal
A Biodansa i l’Educació Biocèntrica, utilitzem el diàleg profund que anomenen intimitat verbal, que exigeix el reconeixement entre dues o més persones, demana una postura d’obertura al món i per a sí mateix, implicant l’intercanvi, el repartiment, la construcció de la relació de la realitat, desenvolupant la intel·ligència afectiva proposada per Rolando Toro com la capacitat de resoldre problemes de la vida amb la vida.
El diàleg és la trovada d’homes i dones per donar nom i sentit al món. Rolando Toro diu al respecte del diàleg:
«El diàleg entre dues persones no es composa només de paraules… El llenguatge de la mirada te regles molt profundes de ser, i posseeix les característiques del misteri, de l’acceptació, de la por i la fúria. Si som sensibles a la mirada dels altres, podem entrar en empatia o quedar-nos fora, aixoplugats en la nostra soledat». Toro, 2007.
A Biodansa la consigna que el facilitador dona a cada exercici que proposa és molt important per què son les paraules que precedeixen i preparen pel moviment-dansa, amb l’ajut de la música, afavorint la vivència. Tant en la consigna com a la intimitat verbal i al cercle de cultura el llenguatge poètic sorgeix espontàniament generant intimitat i embolcallant a les persones en el misteri de l’altre, establint un pacte amb paraules simples, autèntiques, directes com una extensió de la vida en la vida.
A les sessions de Biodansa i d’Educació Biocèntrica, vivenciem el significat de recordar (del llatí re cordare- tornar a passar pel cor) pels efectes que genera un ambient enriquit i protegit on la paraula vivenciada, la música, el moviment i el grup, possibiliten la profunda vivència de sentir-nos vius aquí i ara.
A qui va dirigit
A totes les persones sense restriccions ni exclusions.
(text extret de diferents escrits i articles de Ruth Cavalcante a la revista «Pensamento Biocêntrico» i el llibre «Edución Biocéntrica. Un movimiento de educación diálogica»