El llenguatge silenciós

El Llenguatge Silenciós és una trilogía formada per tres tallers de Biodansa i creativitat, on la protagonista és la mirada. Tot i la seqüència, cada taller és independent de l’anterior i per tant, pots participar-hi sense haver fet els altres.

“El llenguatge silenciós de les mirades pot conduir a l’èxtasi i en aquest intercanvi de llum suau desapareix el temps i s’ingressa en el per sempre”, diu Rolando Toro.

En el primer taller, el varem titular “MIRANT-ME”. La proposta era una mirada introspectiva, un viatge cap al paisatge interior per redescobrir-nos des de l’alegria, l’afectivitat, la creativitat, el benestar, la quietud i la companyonia, lliures de judicis i perjudicis; oberts a l’expressió del nostre ser. Li varem posar colors i formes i ens varem mostrar com a éssers creatius i creadors alhora.

En el segon taller, titulat “MIRANT-NOS”, la proposta va ser la descoberta de l’altre a través del llenguatge que no te paraules i és ple d’emocions, ple de sentit. La terra, concretament l’argila, ens va oferir la possibilitat de recrear-nos i varem poder mirar-nos novament, com a artistes, creadors i co-creadors.

En aquest tercer taller titulat «MIRANT», et convidem a retrobar l’essència de la mirada, la que ens vincula a la vida per la vida mateixa.

Rolando Toro diu que l’acte de mirar es l’acte de sentir amor. Poder veure més allà de les formes establertes és transcendir els esquemes mentals i veure per dintre, amb “l’ull de la revelació”. “Si conseguimos mirar un rostro y descubrir en él las huellas del sufrimiento, los rasgos de sensualidad, el rictus de la melancolía, la luminosidad afectiva… alcanzamos en realidad un nuevo nivel de evolución.” Llavors podem dir que estem veient amb el cos i l’ànima, manifestan-se indivisibles, juntes, unides per expressar la nostra naturalesa creadora.

L’activitat creadora, per sí mateixa, estimula l’autorregulació i té un poder ansiolític de regulació neurovegetativa i d’homeostasi. Quan la vinculem a la sensibilitat, a la percepció emocional i a la pulsació de la vida, l’acte creador pot esdevindre un acte epifánic.

Per ampliar la percepció interna de la realitat, fluirem en propostes de danses que indueixin a l’harmonia i la sensibilitat motora per després dibuixar amb paper i llapisos. La tècnica utilitzada és la percepció sensible de l’objecte, el que pot fer que una simple fulla pugui esdevenir un objecte preciós, ple de vida i de misteri.

“Biodanza y creatividad puede ser el primer paso para tomar contacto profundo con la propia identidad y con las capacidades creativas latentes”.