La generositat de la vida

Han passat 4 mesos del comiat d’en Duc i m’he anat acostumant a no esperar trobar-me’l en obrir la porta de casa,  a recordar-lo només a moments concrets i quan em creuava amb un altre gos passejant amb el seu amo. M’he acostumat a passejar-me sense la seva presència silenciosa i sempre fidel. M’he acomodat a viure sense ell… però la màgia del meu fill Eloi és poderosa i el seu somni s’ha fet realitat.

Fa només uns 15-20 dies enrere, Eloi em manifestava el seu desig sincer de tenir un gos des de ben petit, per educar-lo i passejar-lo, jugar-hi, còrrer i compartir la vida. Jo m’hi resistia per l’enyor. Encara em feia mal acaronar a un gos i sentir el seu pèl, la suavitat sota la meva mà, el plaer de la caricia animal. Eloi insistia, tot i que he de dir que mai ha estat invassiu i sí molt respectuós amb el meu sentiment,… però el seu cor bategava fort pel desig d’un altre gos a casa.

Ja haviem decidit que començariem a mirar-ne al acostar-se l’estiu, quan fossim de vacances per gaudir-ne i tenir temps per educar-lo, però la força de l’amor és ilimitada i l’elecció ja estava feta sense ser-ne conscients cap de nosaltres.

Eloi i Roc

Diari de Navegació: Aquest dilluns, 21 de febrer Eloi ve a casa dient-me que havia vist a un home amb un cadell a bracet, blanc, pelut i gran, que el regalava perque la seva gosa en havia tingut 5 i no els podia tenir. Eloi m’ho va expressar sense cap intenció de pressionar-me per agafar-lo, però jo, en sentir la descripció del gos, vaig reconèixer el vincle i li vaig dir que anes a buscar-lo. Van tenir que ser dues voltes les que va fer abans no el va trobar però finalment Eloi va apareixer amb un hermós cadell blanc a coll.

La cara del meu fill no podré oblidar-la mai. Va cridar des de lluny: Mamaaaa!!!!! . Anava acompanyat de l’amo de la mare d’en Roc, (aquest és el nom que hem escollit per ell). El senyor ens va explicar molt amablement que en Roc va nèixer el dia 17 de gener a les 14h, que és el quart d’una camada de cinc i que de tots, és el més tranquil. L’unic que volia l’home a canvi, era que el tractessim bé i que quan pogués sortir al carrer, ens trobessim passejant-los junts amb tots els germans per què havia aconseguit regalar-los tots pel barri.

Roc és un regal per a nosaltres. És amorós, tranquil, molt llest, … m’emociona veur’el dormir tant confiat i tranquil, lliurat a la vida tal i com vé.

Estic feliç de tenir un nou membre a la familia.
Sento pau de saber  que en Duc li deixa pas.
Agraeixo que poguem rebre l’abundància de la vida en qualsevol de les seves manifestacions.
Honoro la intuició i la màgia dels nostres cors que varen saber escoltar i accionar en coherencia.

Celebro el benestar que em produeix l’amor.

Roc en braços d’en Jan (el meu fill gran)

Temps és art. La vida és art.