Ahir dimarts, 27 d’abril del 2010, a la Sala Serenor de Sabadell varem celebrar la vida un cop més, compartint pensaments, sentiments, sensacions i la joia de retrobar-nos en un espai on podem nodrir-nos des de l’escolta, la mirada, el ritme, el joc, el contacte afectiu,… Esdevenim quasi bé una familieta, com se li va ocórrer a un company del grup.
La Maria ens va obsequiar amb un guarniment floral preciós, ple de colors i aromes que va presidir la roda verbal. Aquesta vegada, per ser una sessió oberta, varem aprofitar l’espai per presentar-nos i dir alguna cosa que ens vingues de gust compartir. Amb diferents paraules, expressions, mirades i afectes, el missatge va ser el mateix: la Biodansa transforma.
Tot seguit ens varem aixecar per dansar junts. És el moment en que tot esdevé quasi màgic, quasi intangible; es respira la primera nota de silenci que donarà pas a la simfonia que tots junts crearem aquell dia.
El tema central de la sessió: L’àngel interior.
Des de la perspectiva psicològica, l’Àngel és un arquetip inherent a l’ésser humà. Està present en les tradicions cristianes, judaiques i islàmiques, però també trobem la presència de ser alats a Grècia, Egipte, Japó i Índia.
Per Carl G Jung el arquetip és el model psíquic inconscient i real, que independentment de la posició que ocupa en la consciència, genera un llenguatge simbòlic que pren sentit quan està ple de contingut individual. Forma part de l’inconscient col·lectiu i per tant, vincula a l’individu amb la humanitat. Jung distingia entre arquetips i imatges arquetípiques, afirmant que el que arriba a la nostra consciència son sempre les imatges que són las manifestacions concretes i particulars dels arquetips. A Biodansa no treballem amb imatges, son les vivències les que ens transformen.
Rolando Toro diu: ”el ángel, más que una imagen de orden visual, es un sentimiento. (…) Crea un fondo emotivo para la integración cuerpo-alma, una especie de atmósfera saturada de energía, belleza y diafanidad. (…) Un sentimiento de Unidad que se hace presente como Epifanía ”. L’àngel és l’arquetip de la puresa i a Biodansa es proposa com la possible connexió amb aspectes subtils de la realitat, integrant la sensibilitat amb l’afectivitat i vinculant-nos amb la forma lluminosa del ser que som, oferint afecte, descans i tranquil·litat.
La línia de vivència de la Transcendència permet incorporar la presència de l’àngel arquetípic en la nostra vida de forma lenta i progressiva, diu Rolando, per tal de crear un estat d’ànim lleuger, de serenor i dolçor. La seva incorporació en la nostra vida no és només psicològica, si no “un modo orgànico de funcionar como generador de vida”.
El clima de la sessió es va tornar càlidament afectuosa. És molt bonic veure la transformació del rostre en les persones. Es tornen lluminosos, serens, naturalment afectius i receptius a l’altre i l’entorn.
Biodansa és un generador de vida per què ens permet experimentar-nos com a ésser còsmics des de la vivència purament biològica. Cos i ànima esdevenen una unitat indivisible en el conscient que s’expressa amb la sensació de benestar i salut existencial.
Som éssers angèlics i som d’aquest món. “El mundo natural es mucho más amplio de lo que generalmente se cree. Lo maravilloso existe en el mundo natural y la necesidad de esplendor interior es parte del alma”, diu Toro.
Per acabar la cel·lebració, varem dansar la canço de Pablo Guerra, titulada «Otra forma de sentir».
univers biocentric 