Abraçades gratuites a Sabadell

Tot va sorgir uns mesos enrere quan encara feia fred. La idea era fer el que ja s’ha fet a altres llocs i per tot el planeta: abraçar-nos els uns als altres pel gust de sentir-nos junts, acompanyats, solidaris, units per alguna cosa subtil però no imperceptible, afectius i agermanats en l’espècie humana, per què sí, per gust,….

Doncs ho varem aconseguir. Només varem tenir que proposar-nos vèncer algun prejudici arcaic i llançar-nos a la meravellosa aventura d’abraçar-nos.

Va ser a la Rambla de Sabadell per Festa Major, el diumenge 5 de setembre. Feia un dia esplèndid, molta gent gaudint de la Festa, famílies senceres amb nens i avis, parelles d’enamorats, colles d’amics, veïns, intel·lectuals, cursis, okupes, estudiants, solitaris,… tots sense distinció de sexe ni condició canviaven la seva fesomia al veure els nostres rètols colorits anunciant en català i castellà que abraçàvem gratis.

Alguns s’atrevien a acostar-se i fondre’s en els nostres braços, altres eren més discrets i tímids, alguns miraven cap un altre banda després de llegir els rètols mentre es resistien al plaer del moment; la majoria somreia sense parar, s’il·luminaven els rostres, els ulls brillaven, la boca s’eixamplava i els braços venien a trobar-nos. En hi havia que no s’atrevien per si mateixos i posaven als seus fills menuts com “avançadera”, altres ens esperaven, alguns biciclistes es van aturar per abraçar-nos, fins i tot un conductor de cotxe que esperava pas ens va abraçar,…. Va ser extremament plaent.

Varem començar a les 12,30h del mati i acabàvem a quarts de tres. Estàvem joiosament esgotades i ens preguntàvem el per què d’aquell cansanci. Doncs probablement, per què varem abraçar a unes 500 persones aproximadament. Desprès veien els vídeos que varem gravar ens en varem adonar de la quantitat de persones que van passar pels nostres braços i cors.  El somriure no s’esborrava de les nostres cares.

Ens sentim profundament satisfetes d’aquesta meravellosa experiència que tornarem a repetir per què fer somriure a algú pel sols fet de recordar-li que els éssers humans som profundament afectius per naturalesa i que no ens cal gaire cosa més per trobar-nos i agermanar-nos, és una experiència plena de sentit. Com a mamífers, el primer gest que fem en rebre una nova vida és acollir-la i rodejar-la amb els nostres braços. Nosaltres ho varem fer i ens va omplir.

Hem d’escollir algunes imatges de la fantàstica col·lecció que tenim per fer un video resum de la jornada d’abraçades. Volem compartir-lo a la xarxa per animar a altres a que segueixin fent-ho. Serà força difícil fer la tria de les moltes filmacions que varem fer i segur que això ens portarà un temps.Fins aleshores, us faig un petit tastet amb algunes de les fotografies que la Carme va fer, per això no hi surt ella tot i que també abraçava.L’equip abraçador varem ser la Carme, l’Elena, la Núria, la Rosa Mary, la Sílvia i jo.