En el diccionari de la Llengua Catalana trobem aquesta definissió: s. XIII; del ll. td. gubernus ‘timó’ o gubernius ‘timoner’. Com a ciutadana d’una país lliure, reivindicatiu des de fa centuries, artesà, cooperatiu, solidari, creatiu, com és el poble català al que pertanyo, jo vull que el meu pais sigui…
Catalanes i habitants de les nostres terres, estem vivint un moment històric que demana que hi participem. Hi ha múltiples formes i maneres de participar en aquesta co-creació comunitària, on cadascuna diu el que sent quan es posa a pensar en cóm volem viure, cóm ens agradarien les nostres cases, ciutats, pobles, si voldriem un Cos de Seguretat i quina funció tindria, quan sostenible volem que sigui l’economia familiar conjuntament amb la de la comunitat,… Mmmmmmm em surgeixen tants interrugants.
Els grups humans tenim la peculiaritat que al ser mamífers, vivim amb manades i aixó ens desperta tot un aprenentatge afegit de múltiples capacitats creativas que cal saber governar.
Us explico un troç del meu somni present: Jo imagino una escola on tot es questiona i tot és lícit per què l’escola és el lloc d’experimentació, què l@s mestres són agents de preguntes i estimuladors de possibles respostes, que ens ensenyen amb el seu exemple entent que tot i tohom som iguals. Imagino caps d’estudi, directius, AMPAS, pedagogues, terapeutes, mestres reiki, artistes, fan junt el concell escolar que acompanya a l’escola i la dota de recursos económics sostenibles i socials que sustentin l’educació pública, viva, inclusiva, popular i ciutadana.
Em pregunto què és govern i al recorrer al diccionari trobo «Timó». En les tradicions americanes, el timó estaba representat per un bastó o Bara que representaba la veu de la persona que el tenia. S’usaba en Cercles Ceremonials, on la comunitat es reunía per celebrar aconteixements quotidians per agraïr l’abundància de una Terra Fértil i Pròspera. Aquest Timó es guarnia de forma que la bellesa i l’art sempre estaba incorporat en els moments clau de la comunitat. Les dances i els cants formaben part del ritual de la convivència i el poble, mentra estaba unit a la Terra, al Cel, al Aigua, es reunia al voltant del Foc per celebrar els aconteixements vinculats a la collita del mar i la terra.
Jo vull viure en una Terra així, on la Pau sigui la prioritat máxima conjuntament amb l’Alegria. Quan la música es fa present amb les comunitats, esdevé la dansa, la reunió, el diàleg, el bon menjar. Aquesta és la Mediterrània.
Mediterráneo, Joan Manel Serrat
El nostre pais és petitó i amb una disposició territorial que genera una climatologia típicament mediterrània, vinculada als fruits de la terra i del mar. Hi ha una cultura marinera que ha perdurat al llarg del temps gràcies a les Havanares. El cant, la música, les dances, están molt vinculades a tota la Mediterrània. Aquí us deixo una notícia del cant de batre que es cantaba als camps a capela per un solista per conduir l’animal de tir a batre el cereal (destriar el gra de la palla). Aquí deixo l‘enllaç per què en pogueu gaudir llegint-la.
Abrçades salades
univers biocentric 