Biodanza

El cos: font inesgotable d’auto-aprenentatge

Retrobar-nos amb el cos per tal de descobrir-nos com a éssers creadors i creatius, capacitats per relacionar-nos amb un mateix, l’altre i l’entorn de forma més plaent i satisfactòria.

Descobrir-nos amb un cos viu que s’expressa amb un llenguatge molt més senzill que les paraules. És el llenguatge silenciós i ple de sentit que sorgeix amb la mirada, la trobada, el gest, el tacte càlid de la pell, el vincle que neix fugaç sense saber on ni quan.
Moltes han estat les tècniques, sistemes i eines que l’ésser humà ha fet servir per alleugerir les seves càrregues, portar-les amb dignitat, alliberar-se’n, … i tot per dignificar la nostra vida i donar-li un sentit més profund, més senzill, més satisfactori.

Dibuix de Beatriz Rodriguez Hornero

El Sistema Biodansa, creat per Rolando Toro complementa a altres tècniques, teràpies, mètodes que pretenen donar un nou sentit a la vida, i ho fa afegint un component indispensable per què la vida esdevingui el que és: vida. Aquest component és l’afectivitat.

El sentit profund de la Biodansa neix d’una meditació profunda al observar la vida i percebre la profunda i pesada petjada de la humanitat en el món actual, que és la “nostàlgia d’amor”. Rolando recupera coses tant senzilles com el caminar, el passejar a dos, el tancar els ulls i fluir amb la imaginació d’un espai aquàtic, còsmic, uterí i deixar-se estar, junt, sols, però sempre acompanyats. Recupera el verdader sentir dels verb SER i ESTAR. Tant senzill i preciós com això!

Ser amb un mateix, integrant de la vida a la que pertanyem, un membre més de la gran xarxa comunicativa que es crea i recrea infinitament, sempre evolucionant cap a l’harmonia de tots els seus components.

Per poder abastir aquest univers biocèntric per excel·lència, es fa necessari una visió sistèmica on tots els elements són igualment importants per què és en el principi de la solidaritat més primària que es fonamenten. César Wagner diu “la solidaritat és la vivència de sentir i actuar amb l’altre com el teu germà”.
Per a mi, aquesta frase com tantes altres de tants altres savis i mestres, sempre han format part de la meva riquesa més íntima, discretament íntima per què pensava que expressar-les al vent, obertament, fora una sensibleria “misticoide” fruit de la meva sensibilitat privada.

La Biodansa ha estat la guinda d’un viatge llarg que no s’acaba, que continua i seguirà perdurant, per què és superior al meu desig. És la vida, la pròpia trama de la vida, la seva dansa. La Biodansa m’ha donat el cos que li mancava al meu sentir i ara, sóc més plena, sento més plenitud. Si la Biodansa ha pogut fer això en mi, què no farà amb tu?

El cos és l’espai/temps on es manifesta vida. Tant se val que et sentis malalt, que pateixis discapacitats, que siguis depenent, dissociat, fibromiàlgica, cardiopàtic, hipertens, mastectomitzada,… la música es filtra en el ser per conductes molt i molt sensibles que poden modificar estructures fisiològiques estancades i anquilosades, dotant-les del seu moviment natural amb progressivitat, autorregulació i afectivitat. Llavors és quan en un moment donat apareix la vivència, aquell estat únic i present que succeeix, i la transformació s’instal·la reeducant-nos existencialment.

Aquest és el poder de la Biodansa, que s’aconsegueix gràcies a músiques primorosament escollides, propostes de vivències integradores, un grup que es vincula cada dia més des del ser i estar i un facilitador dedicat i atent. Tot això guarnit sempre amb el sentit profund de sacralitzar la vida tal i com es mereix: amb alegria sincera, solidaritat, germanor i un sentit crític que ens allunya de sensibleries.

Dibuix de Beatriz Rodriguez Hornero

Dansa la vida!!!!

Biodanza

Hacia una sociología de la felicidad. Rolando Toro Araneda

Aquest és un text escrit per Rolando Toro Araneda de l’any 2000, on reflexa el pensament biocèntric i la força d’un home que va ser capaç de perseguir el seu somni fins fer-lo realitat. Gràcies Rolando pel teu legat.

Hacia una sociología de la felicidad
La Psicoterapia fracasó desde el punto de vista del comportamiento global del género humano, aun que haya conseguido éxitos en el tratamiento individual. Durante este siglo, la infamia y la destructividad han aumentado. La Psicoterapia centró sus objetivos en el individuo y no en los procesos psicóticos de la sociedad.

La paranoia de los jefes de estado, la falta absoluta de amor hacia el pueblo de los políticos, el nacionalismo, los prejuicios religiosos, el racismo, las ideologías totalitarias, etc., precipitaron la humanidad en guerras crueles, en la injusticia económica y en la deterioración ética de la humanidad.

La concepción industrial-militar, el consumismo, la usura capitalista, la senilidad totalitaria, son diversas formas de patología social que nos conducen a una degradación social progresiva. Las relaciones afectivas ente el hombre y la mujer están en profunda crisis. Es necesario que los hombres tomen contacto con su masculinidad profunda y las mujeres con su feminidad como fuerza cohesiva y trascendente de vida.

Pensamos que, en nuestro tiempo, la tarea más urgente de la humanidad es desarrollar el potencial afectivo tanto a nivel individual como colectivo.

Nuestro comportamiento está, en parte, afectado por representaciones internas de carácter sombrío. Las representaciones internas sobre el sexo opuesto, sobre el amor y sobre la propia identidad sexual no se modifican por la vía de la conciencia. El único instrumento de modificación de tales representaciones internas es la experiencia vivida aquí y ahora. Este es un proceso de integración cuántica de energía que se produce durante la vivencia de encuentro.

Las danzas y ceremonias de encuentro despiertan vivencias desconocidas relacionadas al éxtasis y a la felicidad. La humanidad tiene que desear no solamente el bienestar, no solamente la elevación de la calidad de vida, como también la felicidad.
¿Cómo crear las condiciones sociales y emocionales que facilitan la felicidad?

Nuestra cultura genera bienestar, pero nunca felicidad. Nuestra cultura está esencialmente equivocada; su resultado final es la soledad, la depresión y la destructividad. ¿Cómo cambiar los valores que mueven nuestra sociedad sin una transformación de las personas?

Necesitamos crear una POÉTICA DE LAS RELACIONES HUMANAS, otro modo de percepción de la vida, un acceso a la experiencia paradisíaca. Necesitamos cambiar el contenido de la información.

La expansión de Biodanza en todo el mundo, con fuerza impresionante, se debe a que Biodanza señala las necesidades más profundas de esta época de crisis ética y cultural.

¿Qué necesita una persona para ser feliz?
He aquí una relación de aspiraciones humanas obtenida de una encuesta con 600 personas:
– salud, alimento, energía
– afectividad, amor, comprensión, placer, amistad, solidariedad, ternura
– creatividad, trabajo, casa, libertad de expresión
– trascendencia, acceso al éxtasis, visión de totalidad, expansión de conciencia

Si observamos esta relación de necesidades, podemos descubrir que ellas corresponden a las 5 líneas de potenciales que Biodanza desarrolla.

La felicidad se contagia. Una persona feliz puede influir en la felicidad de muchas. La felicidad es un proceso de saturación. Cada persona puede desarrollar sus potenciales de felicidad y alcanzar estados cada vez más refinados e intensos. Necesitamos la felicidad personal y la felicidad de los demás.

La expansión de Biodanza en el mundo puede cambiar el sentido sacrificial de la vida en un nuevo orden estético, epifánico y amoroso.

Rolando Toro Araneda®