L’altre día, quan vaig seguir en directe vía whatsApp l’estupefacció d’evidenciar el grau d’hipocresia i enverinament que tenen totes les persones que el passat 18 de maig, a les 15h aproximadament, les cadires dels respectius membres de JxS i PP del nostre Parlament eren vuides demostrant, tristament, que encara hi ha qui no creu amb la força creadora del diàleg, del debat, educador i sincer. No estem parlant de demogagògia, que és el que fant vostés senyors de la Foscor, perdò! millor dit: titelles de la foscor, que amb els cervells atapaits de fantasies i desconnectats de la bellesa de la natura, de vents i tramuntanes, de terra i aigues de la nostra Terra, fantasiejen en creures protagonistes d’un imperi, que consideren seu (mi tesorooooo!!), tan mateix com la versió catalana de Star Wars.
Si, és patètic que desprès de tant temps alimentant la carnada de la insconsciència col.lectiva, s’hagin quedat descactivats de la Vida, engabiats darrere de despatxos guarnits de falsetat i una certa perversió. És hora de reconeixer que el canvi és una realitat: la gent del poble ja no podem callar més. Ara, callar és impossible devant de tanta atrocitat, fruit d’un sistema capitalista que no vol deixar de creures el protagonista. I el nostre Parlament no queda enrere, segueixen els debats estèrils, plens de paraules buides quna no absències miserables que evidencien que la veu popular, avui per avui, la CUP-CC és la única portaveus del Govern.
No podem callar més, senyores i senyors diputats encadenats als interessos privats.
Hi ha un poble que estima la Terra, i se l’estima fins al punt de voler-la Lliure. Cap acte d’amor pot excloure la Llibertat. Fixeu-vos que és femenina. Sí, hi ha una revolució silenciosa en clau feminista que s’estén alarmantment per la força de la sororitat. Has sentit a parler-ne alguna vegada? Clicka aquí.
univers biocentric 