Notas de navegación

Els polítics del nostre govern català han d’aprehendre el significat de la paraula política

L’altre día, quan vaig seguir en directe vía whatsApp l’estupefacció d’evidenciar el grau d’hipocresia i enverinament que tenen totes les persones que el passat 18 de maig, a les 15h aproximadament, les cadires dels respectius membres de JxS i PP del nostre Parlament eren vuides demostrant, tristament, que encara hi ha qui no creu amb la força creadora del diàleg, del debat, educador i sincer. No estem parlant de demogagògia, que és el que fant vostés senyors de la Foscor, perdò! millor dit: titelles de la foscor, que amb els cervells atapaits de fantasies i desconnectats de la bellesa de la natura, de vents i tramuntanes, de terra i aigues de la nostra Terra, fantasiejen en creures protagonistes d’un imperi, que consideren seu (mi tesorooooo!!), tan mateix com la versió catalana de Star Wars.

Si, és patètic que desprès de tant temps alimentant la carnada de la insconsciència col.lectiva, s’hagin quedat descactivats de la Vida, engabiats darrere de despatxos guarnits de falsetat i una certa perversió. És hora de reconeixer que el canvi és una realitat: la gent del poble ja no podem callar més. Ara, callar és impossible devant de tanta atrocitat, fruit d’un sistema capitalista que no vol deixar de creures el protagonista.  I el nostre Parlament no queda enrere, segueixen  els debats estèrils, plens de paraules buides quna no absències miserables que evidencien que la veu popular, avui per avui, la CUP-CC és la única portaveus del Govern.

No podem callar més, senyores i senyors diputats encadenats als interessos privats.

Hi ha un poble que estima la Terra, i se l’estima fins al punt de voler-la Lliure. Cap acte d’amor pot excloure la Llibertat. Fixeu-vos que és femenina. Sí, hi ha una revolució silenciosa en clau feminista que s’estén alarmantment per la força de la sororitat. Has sentit a parler-ne alguna vegada?  Clicka aquí.

Notas de navegación

La política del encuentro

¿Habéis oído hablar de «la Poética del encuentro», propuesta por Rolando Toro?. ¿Conocéis a Rolando Toro?

Rolando Toro es uno de los tres teóricos que componen el elenco epistomológico de la Educación Biocéntrica. Su aportación es, des de la perspectiva pedagógico-aprehendizaje-vivencia, la inteligencia afectiva y la vivencia. Ésta aportación teóric0-biológico-vivencial incide en lo que es conocido como la «Poética del Encuentro».

No me entretendré en explicar qué es la poética porque, dado que es vivencial, por tanto viva, es cambiante incluso en su percepción de danza cósmica y trascendencia que son, otras de las dos palabras clave de la Inteligencia Afectiva, base de todas las otras inteligencias.

Y continuo diciendo que, mi aporte dialéctico al Gran Circulo de Cultura que propone la Educación Biocéntrica, hoy, es la palabra Política. La pongo en el foco de atención y verbalizo el inmenso placer que me produce poder descubrir una palabra que en mi vida ha pasado por lo alto y ha sido todo un campo de experiencia que me ha conducido a comprender la vida como balsa de agua oxigenada por el viento, repleta de sensaciones sonoras que mueven la atmósfera acuosa, la precipitan en el medio denso de la tierra y emergen con el calor del Gran Sol y la calidez de la Luna.

Y ya que hablo de política, que es la palabra que tengo en el centro de atención, debo hablar de feminismo y de sororidad. Y para explicarlo abogo al silencio, a la revolución silenciosa que se gesta con la unión de los Fuerzas. La Clave es: encontrar el verdadero significado colectivo de la palabra Fuerza. Lo que sí queda claro para todas es que, la que oprime y causa dolor, esa la honramos pero no la queremos más. Ahora es momento de Alzarnos en grito de «Llibertat» y dejar que su impulso ejerza una fuerza tal que su onda expansiva se extienda con los brazos abiertos, impregnados de sororidad.

Y aporto la palabra Política del Encuentro para que mi Pueblo Catalán, dance  su propia Danza de la Alegría y con su esplendor, irradie Sororidad para la Tierra, y nosotras oigamos la Llamada para defendre la  Llibertat.

Sóm un poble digne, amorós, curiós i acollidor. Ens agrada molt aprehendre i la Mar Mediterránia ens dona la calidesa d’una climatologia diversa, salvatge, viva en molt poc territori. És una bellesa paissatgística. Nosaltres sóm un Poble Digne que es lleva en Peu de Pau per a proclamar que Sóm Lliures. I això és incuestionable per a Mï.

La Política era per a mí una part dolorosa, de fam, missèria, pobresa, mort, angoixa i finalment abusos de tot tipus. Els meus avis eren republicans i feministes. Defensaven la veritat sobre totes les coses i la sexualitat era viscuda com una part de l’amor a la vida. Quan dues persones s’estimen no pot haver limitacions. Així sóm el Poble Català.

Ninguna de nosaltres hauriem de permetre que cap fill nostre sigui exposat i exposada a ser menjar dels depredadors que es pensen que dirigeixen el món només perquè són d’un altre raça, que no és la nostra. Nosaltres sóm  humanes. Què et sembla!!!  Si, humanes, per què respectem la raça humana com una expressió de la bellesa del Ser, com ho són les plantes, el animals i tot el que És Viu.

Som Filles i Fills de la Terra. No coneixem una altre forma de viure que en Llibertat.

Visca Catalunya Lliure.