«Som vulnerables a l’altre. La sola mirada d’un altre ens canvia a nivel fisiològic i funcional», diu Rolando Toro.
En el món actual, hi ha una absència prolongada de mirades. Recordo la meva primera sessió de Biodansa a Martorell, a cal Ramón i en Pere. Impartia la classe Gilson Da Cruz, el primer impulsor de la Biodansa a l’estat espanyol. La meva recent amistat amb Carolina, una noia brasilera i companya d’en Ramón, em va aportar aquesta experiència que canviaria la meva vida per sempre.
Carolina acabava d’arribar de Brasil i pertanyia a la comunitat biodansant de la seva ciutat. Al poc de coneixer-nos, em va dir que havia de fer Biodansa, que segur que m’encantaria. Quan li vaig preguntar què era Biodansa, ella només em va dir: Vina i experimenta.
Va ser increible. El grup era d’unes 10-12 persones, si recordo bé. Durant les dues hores que va durar la classe, vaig experimentar tantes sensacions reconegudes, oblidades, recuperades que apuntaven cap a l’alegria natural de sentir-me viva. No era eufòria, tampoc felicitat, em sentia senzillament viva. El somriure es va instal·lar en la meva expressió i no hi havia manera d’acomiadar-lo. Em va acompanyar la resta de la nit i al llevar-me al matí següent per iniciar la meva jornada laboral, l’expressió íntima d’alegria es mantenia.
En sortir al carrer, vaig submergir-me en un món que anava molt depressa, massa ràpid. El batibull del metro a l’hora punta, les apretades, les empentes, els olors nauseabunds,… tot era com sempre, però la meva mirada havia canviat. M’en vaig adonar que mirava a les persones. Les seves expressions eren sèries, tenses, absens. Ningú em va mirar, només un nen petit acomodat al seu cotxet, els altres dansaven la melodia de l’absència i les seves notes de llunyania i separació. Jo era un d’ells, inmers en un univers impersonal, fins que vaig experimentar què era «dansar la vida».
El meu somriure intern no s’esborrava i va trigar temps en fer-ho per què quan ja s’anava desdibuixant, tornava a ser el dia de celebrar la vida en grup, a la sessió de Biodansa.
D’això fa ja prop de 20 anys i no he deixat mai més de mirar.
L’emoció està intimament lligada al moviment: del llatí emovere que significa «treure de lloc», «sotragar». Quan l’emoció és fruit d’una mirada, de mirar-nos, els órgans oculars esdevenen finestres d’estimuls i sensacions que dansen en la resignificació del moviment de forma progressiva, cap al que anomenem «vivència», la profunda sensació de sentir-se viu.
Si afegim el contacte i la pell, els sentits i els instins, l’entramat d’aquest moviment imparable, evolutiu i sempre amb tendència cap a l’harmonia del conjunt, esdevé art. La manifestació més revolucionaria de l’art és l’ésser humà per què alhora de ser creadors o creatius, sóm creats. I així dansem amb un cercle sense fi conegut.
En aquest taller, et proposem endinsar-te en l’aventura de sentir-te, de ser creador i creatiu, per què aquesta és la nostra naturalesa essencial. Només necessitem els estimuls adients per recordar, del llati recordari (derivado de corazón) – tornar a passar pel cor.
La música, les mirades, les situacions de trobada, el contacte amb les mans, el fang, la pintura, el continent afectiu i el grup, poden fer-ho realitat. T’hi apuntes?
Dissabte, 20 de març 2010 – Horari de 10 a 13h.
Sala GALÀ Centre Cultural
Carrer del Molí,9 – Cassà de la Selva.
tel. 972 462 820
www.salagala.com
Preu taller: 15€
Porta roba còmoda.
univers biocentric 