Notas de navegación

Taller Perill inagura avui. Dintre de Tallers Oberts de Gràcia

Reglogat de: Tallers Oberts de Barcelona

Tal como venimos haciendo en los últimos años, Taller Perill abre sus puertas al público en Tallers Oberts Gracia para mostrar los trabajos de joyería realizados durante el curso, conocernos un poco más, ver nuevas piezas e ideas y pasar un buen rato antes de la dispersión del verano.
En esta ocasión, además, hemos organizado»Capas +++» una exposición conjunta….

http://tallersobertsbarcelona.cat/
http://tallersobertsbarcelona.cat/
Notas de navegación

Què pot fer que polítics ignorint i impedeixin el debat al Parlament

Hi ha una Barcelona que sembla que no existeixi per algunes polítiques que només han vist el mercantilisme de la ciutat, la possibilitat de lucre que ofereix Barcelona com una de les grans ciutats del món amb més atracció turística pel seu art i la seva cultura.

Avui he tingut el gust de passejar-me per alguns dels seus recons preuats, silenciosos, presents en la nostra història com a poble, com a identitat, com a cultura mediterrània, cosmopolita, entranyable, valenta i misteriosa. Aquesta és Catalunya, el pais que m’habita.

Què fa als polítics que seuen a les cadires del Parlament creient-se Senyors de la Terra, decidir ignorar i impedir el debat d’una Iniciativa de Legislatura Popular (ILP) d’educació signada per unes 95.000 persones que saben cóm volem que no sigui la nostra educació i tenim algunes de les bases per iniciar la construcció de l’Educació que volem al nostre país.

La resposta deu ser que estan contaminats per la malaltia del des-amor i s’han oblidat que tot te cura, fins la mal anomenada mort (part integrant de la dualidad del món que coneixem coma Terra). Cal fer les coses d’altres formes ón la inclusió sigui present amb la seva màxima expressió o al menys, amb la mateixa expressió que ho fa la exclusió però amb Pau, sense violència.

Deixo unes fotos d’alguns dels recons que avui he gaudit. fes clik

 

Biodanza

Practicar Biodansa en grup regular

Al participar en un curs setmanal, s’inicia un procés de transformació personal que consisteix en un seqüència orgànica de canvis evolutius que es manifesten mitjançant noves actituds enfront la vida. Els efectes d’aquest canvis es produeixen setmana rere setmana, el que fa que la participació sigui una responsabilitat per cadascun dels components del grup i pel grup mateix, degut a que el procés de transformació no és aïllat.

Etapes dels cursos setmanals

Hi ha dues etapes del curs setmanal de Biodansa determinades pel grau d’intensitat i profunditat vivencial: etapa inicial i avançada o de profundització.

  • Etapa inicial consisteix en una introducció a la Biodansa i pressuposa un grau de profunditat vivencial adequat als destinataris que són persones en poca o cap experiència a Biodansa. La durada del curs és d’un any.
  • Etapa d’aprofundiment i radicalització de vivències. Consta de dos anys de pràctica i està destinat a persones que hagin fet el nivell inicial i que el seu procés d’integració a través de la Biodansa sigui el adient per assumir nous graus d’intensitat vivencial.

Metodologia d’una sessió de Biodansa

Una sessió de Biodansa està compresa de dues parts diferenciades: teòrica i vivencia.

  • Part teòrica: te una durada màxima de 30m en els que s’exposen arguments teòrics de Biodansa que ajuden als participants a referenciar el context de la Biodansa i els seus efectes beneficiosos. Es un espai de diàleg on els participants exposen els seus punts de vista i les seves experiències envers a la sessió anterior.
  • Part vivencial: En aquesta part deixem de parlar per tal de comunicar-nos mitjançant el cos. Així doncs sense paraules, podem restaurar progressivament la comunicació afectiva a través de la mirada, el contacte, el joc, la rialla, la rotllana, el gest, … i tot acompanyat de músiques escollides que possibiliten vivències integradores que donen com a resultat el benestar i la salut.

Totes les propostes a Biodansa es desenvolupen dintre de les Cinc Línies de Vivència que permeten estimular lels potencials de vida de cada ser humà i estabilitzar els canvis evolutius aconseguits per tal de reforçar la seva identitat sana.

Las Cinc Línies de Vivència representen las cinc formes d’expressió dels potencials humans i son:

  • Línia de Vitalitat: Activar les funcions del sistema límbic-hipotalàmic per tal de millorar l’estat general de salut i la seva expressió endotímica (humor)- alegria de viure.
  • Línia de Sexualitat: Rehabilitar les actituds saludables envers al plaer del contacte i les funcions sexuals.
  • Línia de Creativitat: Desenvolupar la capacitat d’innovar en la nostra vida quotidiana, i estimular l’expressió creativa i artísitica.
  • Línia d’Afectivitat: Reeducar l’afectivitat per tal de restablir l’expressió i la comunicació afectiva, despertant la capacitat d’entrar en intimitat i rescatant els sentiments d’amistat, compassió i amor que ens faciliten una vida més saludable.
  • Línia de Transcendència: Transcendir l’individualisme i els impulsos egoistes per entrar en connexió íntima amb la vida en els tres nivells de relació: amb un mateix, amb l’altre i amb la naturalesa.

L’estimulació de les Cinc Línies de Vivència produeix canvis evolutius com per exemple: dissolució progressiva de tensions cròniques, augment de la confiança en sí mateix, adquirir noves formes de comunicació més saludables i plaents, superar la timidesa, transcendir pors i repressions culturals i educacionals, aprendre a posar límits en les relacions tòxiques, millorar l’expressió de la pròpia identitat,…

Estabilitzar el canvis evolutius que es manifesten en la pràctica de la Biodansa, és un procés progressiu d’incorporació en la pròpia vida quotidiana, d’aquestes “noves” modalitats de comportament i d’expressió d’un mateix.

La pràctica setmanal de Biodansa ens proporciona un procés de sensibilització conscient que eleva la qualitat de la pròpia vida, incidint en la dels altres i en l’entorn. Això fa que ens puguem sentir actius en el procés creatiu d’un món millor.

Cursos

Cercles d’art vivencial

L’artista és la representació activa de la vida. Cada personatge és una part del coneixement del món, una possibilitat més de ser i estar. Crear i recrear les múltiples realitats en les que ens moven demanen un aprenentatge eclèctic.

Biodansa facilita l’expressió dels potencials creatius de cada ésser humà impulsant la seva expressió autèntica que esdevé quan vivenciem. L’art de vivenciar és com la vida, sempre en moviment, en constant transformació, com l’artista.

Les classes es desenvolupen en dues parts diferenciades: primer explorem el llenguatge oral, la paraula, els fonemes, significats, conceptes i la seva utilització. A la segona part treballem el llenguatge corporal: el moviment, la dansa, la mirada, el caminar, la sicronització i coordinació, la fluidesa, el ritme, la respiració, el contacte, l’expressio afectiva i motora… des de l’instint i la vivència.

Per tal d’afavorir l’expressió dels potencials genètics, treballen les cinc línees de vivència o expressions de vida: vitalitat, sexualitat, creativitat, afectivitat i transcendència. L’abordatge és cosmogònic i sistèmic.

Dirigit a artistes en actiu, estudiants, professors i educadors del món de l’espectacle i les arts i a persones amb el propòsit de descobrir noves maneres de relacionar-se. Cultura i art per la vida.

Facilita

Teresa Vázquez, professora diplomada del Sistema Biodansa Rolando Toro, per la International Biocnetric Foundation (IBF). Terapeuta Transpersonal especialitat en acompanyament al dól i violència de gènere. Màster en Neurociència aplicada. Post-grau Biodansa Aquàtica. Coordinadora escènica de la Cia Transform’art.

Dimecres de 10 a 12h  

La Jaima Art Comuna – carrer Jaquard, 46 – Sabadell  www.lajaimaartcomuna.blogspot.com

Cursos

Laboratori d’art. Metodologia Biocèntrica

Introducció

Què fa diferents i únics a actrius, músics, ballarines, cantants… interprets? La excel·lència de la interpretació, l’autenticitat del que expressem, la veracitat del que es transmet. L’èsser humà en la vida.

Aprofondir en cada personatge, navegar en les seves aigues i habitar la seva pell és un art que s’exercita amb la vivència. La metodologia Biocèntrica és l’art de vivenciar per això utilitzem la música, el moviment, l’argila, la pintura, la dansa, el teatre, la prosa, el cant, la poesia, i l’art-identitat que faciliten l’expressió del ser creatiu.

La vivència és individual i col·lectiva per què el grup és el continent afectiu que possibilita l’experiència comunitària i el mirall on poder trobar-nos.

Objectius

  • Creació grupal dels personatges.
  • L’observador en el procés creatiu.
  • El sentit crític.
  • L’art-identitat.
  • L’excel·lència en la interpretació.
  • La vivència: sentir-se viu.

Metodologia

A partir d’una paraula generadora, anirem seguint els fils que ens condueixen a la creació i recreació d’una obra d’art dins de la vivència col·lectiva: personatges, elecció del llenguatge a utilitzar, posada en escena, títol, presentació, representació, crítica.

Utilitzarem diferents tècniques d’expressió per tal d’explorar múltiples possibilitats creatives. Jugarem amb els contes i obres clàssiques recreant-les i canviant les respostes dels personatges i el fil de l’obra, reinventarem el llenguatge per descobrir noves maneres de comunicar.

El prinicipi biocèntric postula que la vida està sempre al centre de tot. La vida és art. L’art al servei de la vida. Viure l’art de ser al món.

Facilitació – Teresa Vázquez, professora diplomada del Sistema Biodansa Rolando Toro, per la International Biocnetric Foundation (IBF). Terapeuta Transpersonal especialitat en acompanyament al dól i violència de gènere. Màster en Neurociència aplicada. Post-grau Biodansa Aquàtica. Coordinadora escènica de la Cia Transform’art.

Dilluns de 11.30 a 13.30h – La Jaima Art Comuna – carrer Jaquard, 46 – Sabadell – www.lajaimaartcomuna.blogspot.com

Inici del curs novembre 2012

Biodanza

La cadència corporal del vincle

Aquest estiu he tingut l’oportunitat de conviure en diferent projectes de vida comunitària. He aprés moltíssim.
Viure en comunitat és una meravellosa oportunitat que ens ofereix la nostra condició humana primordialment gregària. És en comunitat que podem desenvolupar tots els nostres potencials per què els altres son una part d’una mateixa, son un mirall de mi.
Es fa evident que la convivència porta en sí mateixa desavinences, opinions contrastades, diferents formes de fer i desfer, d’afrontar i resoldre dificultats, de divertir-se, de consolidar, d’afinitats, d’organitzar-se,…. Es requereix  un equilibri entre ment i cor que es fa difícil de mantenir. El que aprenem al llarg de les nostres experiències de vida, ens condiciona cap una banda i cap a l’altre, repetint patrons que matisen el present amb els errors que no volem tornar a reviure.
I és que el model del que partim és el d’una societat prioritàriament competitiva, excloent, on els barems de la inclusió estan supeditats a la submissió, l’obediència i la repetició de valors que no estan al servei de la vida si no al servei dels interessos econòmics i la supremacia del poder sobre l’altre, manifestant-se de dels mateixos nuclis familiars, passant pel veïnat, amistats i estenent-se a la globalitat. Això fa que sorgeixen, cada cop amb més força, alternatives de vida comunitària basades en la solidaritat, la germanor, el intercanvi, la vivència col·lectiva, l’afectivitat, … però estem aprenent a viure i conviure així, i el procés d’aprenentatge inclou els errors i la il·lusió.
Edgar Morín diu al respecte:  “es fa necessari aprendre a navegar en un oceà d’incerteses a través d’arxipèlags de certesa”. Els valors en els que ens han educat ja no ens serveixen per a la nova construcció; son un referent del que partir per facilitar l’evolució cap a la veritable metamorfosi de la consciència planetària on el ser humà es a la vegada físic, biològic, psíquic, cultural, social i històric. Una unitat complexa en la que ens estem educant, creant i recreant.
I aquí vull parlar dels vincles.
L’absència del cos en les relacions defineix el vincle. Quan el cos és l’eina que ens serveix per estar davant de l’altre o per escriure un missatge i parlar per telèfon, el vincle és primordial racional, analític, pràctic, eficaç, productiu,… i correctament afectiu.
I Encuentro para la Cooperación y el Intercambio de Biodanza
Quan el cos esdevé el complement comunicatiu que arriba on les paraules no poden, els vincles que es generen son altament nodridors per què l’intercanvi biològic té la capacitat de regenerar cèl·lules, teixits, òrgans i sistemes de gran complexitat tendint a l’homeostasi orgànica i existencial. Hi ha multituds d’exemples que corroboren l’afirmació: els braços bressolants d’una mare, la mà amiga en l’espatlla indicant companyia, l’abraçada de la reconciliació, la mirada de complicitat, el silenci de dos mentre es miren i es veuen, el cap recolzat a l’espatlla de l’altre, el petó sincer que implica el cos i no només la galta,…..
Quan en una relació, sigui amants, amigues, germanes, filles, mares, avies, veïnes, col·legues,… el cos complementa la comunicació no verbal, hi ha infinites possibilitats de reconstrucció, d’apropament, de reconciliació, de retrobada, de continuar, d’acomiadar-se sense culpables ni víctimes. Si no podem posar-hi el cos ¿Com em relaciono amb mi, amb l’altre i amb el cosmos?  Què representa per a mi el cos? Em vinculo a la vida de forma integrada?
La Biodansa i l’Educació Biocèntrica proporcionen un espai de retrobada on la paraula vivenciada, la música, el moviment i el grup esdevenen art: L’art de viure en construcció.
Biodanza

Percibir el universo musical

El desarrollo del pensamiento musical o la conciencia de ser parte integrante de un Universo Musical se remonta al origen de la historia humana, pero antes de seguir quisiera ir al origen de la palabra «música» proveniente del latín «musica», derivado a su vez del griego mousiké (de las musas) y el sustantivo griego techne (arte o técnica), pudiendo decir que la Música es el arte o la técnica de las musas.

Las musas son divinidades femeninas que presiden las artes y las ciencias. Hay nueve musas reconocidas, nacidas todas ellas de nueve noches seguidas de amor entre Zeus i Mnemòsine. Cada una de las musas simboliza el arte pleno de sentido de los humanos. Son:

  • Caliope: la musa de la poesia épica, representada con un estilete y una mesa escritorio.
  • Clio: musa de la historia y la poesía heroica, representada sosteniendo un pergamino
  • Erato: musa de la poesia lírica y la mímica. La acompaña una lira.
  • Euterpe: musa de la música. Se la representa con la flauta doble que dicen fue inventada por ella.
  • Melpomene: musa de la tragedia teatral, representada con un cuchillo y la máscara de la tragedia.
  • Polímnia: musa de los cantos sagrados y la geometría. Aparece evocando la meditación.
  • Talia: musa de la comedia y la poesía pastoral. La acompañan la máscara de la comedia y el cayado.
  • Terpsícore: musa de la danza que, como Erato, se la representa con una lira.
  • Uránia: musa de la astronomia, representada con una esfera y una espiga mirando al cielo.
Terpsícore
by Adela Tarnawiecki

Cuenta la leyenda que las musas se presentan cantando y dicen que su primer canto fue en la celebración del nuevo orden cósmico al vencer los dioses del Olimpo frente a los Titanes. Tienen la virtud de resonar, inspirando a gobernantes, filósofos y profetas palabras justas, sabias y virtuosas con las que conquistar el corazón de los que las escuchan.

Edgar Varèse, compositor francés y uno de los innovadores de la música electrónica del siglo XX, define la música como «el arte del sonido organizado», a lo que John Blacking (etnomusicólogo y antropólogo social británico) añade una palabra acertada, diciendo «la música es el arte del sonido humanamente organizado». Para él la música es la expresión del desarrollo de la cultura de cada sociedad y pueblo y está inmersa en su orden social.

Y es que la sonoridad de la vida es la expresión musical de una ordenación dentro de un plan armónico. Como una sinfonía cósmica, las pautas rítmicas de la Naturaleza, las repeticiones cíclicas, los fenómenos de pulsación y vibración, la sucesión del día y la noche, el curso de la Luna y el Sol, el ritmo de las estaciones, el balanceo marino, las migraciones de ciertas especies, el latido del corazón, la cadencia al caminar, el sueño y la vigilia, el ritmo respiratorio, el acunamiento,… todo induce a percibir la maravillosa fuerza ordenadora de sonido y silencio en resonancia con la percepción de la Totalidad.

Existen leyendas muy antiguas de China, India, Grecia, América, que cuentan la influencia que ejercían sobre la naturaleza los chamanes, guías y sabios de la comunidad al entonar cantos y hacer sonar sus instrumentos. Su sabiduría provenía de la observancia de la naturaleza, aprendiendo a irradiar en la vibración adecuada para reforzar los procesos naturales del desarrollo. No creaban nada nuevo, sólo resonar con la armonía de la vida.

Muchos son los significados que podemos encontrar de armonía, pero hoy quiero hacer mención a la definición que Rolando Toro ha aportado. Dice así: «Armonía es movimiento-amor, actos de encuentro y vinculación que permitan unificar las partes aisladas para establecer puentes a través de los cuales circule la energía vital. Llegamos así a un nuevo concepto de armonía, cuyo único instrumento es la caricia. Una armonía pulsante, fluida, cálida, una armonía en la cual cada individuo encuentra el Amnios, el semejante que lo contiene».

Así es Biodanza, no crea nada nuevo. Rolando Toro afirmaba que la Biodanza no la creó él, fue la Biodanza que lo encontró. Toro estructuró lo que ya existía basándose en las ciencias de la vida, la percepción sistémica y su intuición, creando un sistema de integración humana, renovación orgánica, reaprendizaje de las funciones originarias de la vida y reeducación afectiva,  donde música-movimiento-vivencia posibilitan la resonancia armonía con la cosmología de la vida.

¿Por qué la caricia? porque redimensiona el cuerpo ausente a la fuente originaria del placer de ser. Acariciar a nuestros hijos, a los amantes, a la amiga fiel, al compañero de viaje, a la mascota, al árbol del camino, acariciar el agua, el cielo y las nubes, al Sol y la Luna, al aire y el viento de tormenta, la flor, la espina, con la mirada, la presencia, el silencio, la risa,… Hay tantas formas de acariciar!!!!!

Bibliografia:

  • Gottfried Hesketh, K. Premisas para conocer una cultura musical con el modelo de John Blacking
  • Compositors francesos del segle XX. http://www.ca.vikipedia.org
  • Ist richtig das? – Las musas- http://www.latinireges.blogspot.com
  • Toro Araneda, R. La música en Biodanza. Curso de formación docente en Biodanza.
Biodanza

Protegiendo la vida. La belleza del coraje.

Friedrich Leopold von Hardenberg (1771-1801), poeta y filósofo alemán que utilizaba el pseudónimo de Novalis, anunciaba la posibilidad de una verdadera sociología(1) musical. Novalis afirmaba que el ser humano posee todas las armonías y resonancias del universo y que ello le posibilita la elección de vivir en resonancia armónica con la naturaleza y el cosmos, dependiendo sólo de su libre albedrío. Decía que en el camino misterioso que va hacia el interior de nosotros, es donde hallamos la eternidad de los mundos y «las palabras son la configuración acústica de las ideas».

Su percepción de la vida como armonía musical se remonta a la antigüedad donde todos los ritos, festejos, celebraciones y actos sociales se hacían en torno a la musicalidad, con danzas y cantos que expresaban la unión de la tierra y el cielo. Con el paso del tiempo el ser humano se ha alejado de la vibración sonora para «vivir bajo la presión de la estridencia«, como dice Rolando Toro.  Para él, el programa básico de salud para la población mundial sería «despertar al ser musical que yace en cada criatura (…) por lo tanto, no se trata sólo de escuchar música, sino de moverse dentro de ella y, a través del trance danzante, transformarse en la música misma».

La palabra trance proviene etimológicamente del término «transir», transitar, pasar de un estado a otro, o como usualmente se dice «cambiar de estado de conciencia». El trance está asociado a la capacidad de entrega y abandono a ciertas condiciones externas o internas que proporcionan un estado de conciencia distinto, acompañado siempre de modificaciones cenestésicas y neurovegetativas. En Biodanza, el estado alterado de conciencia que puede surgir, siempre tiene un aspecto reparador por ser integrativo (tiene efectos de reparentalización) ya que todas las propuestas están encaminadas a inducir vivencias de alegría, paz, ternura, erotismo, trascendencia, ímpetu vital, entusiasmo, etc.
Rolanto Toro afirma que «las vivencias integradoras tienen un efecto armonizador en sí mismas…, no es necesario elaborarlas al nivel de la conciencia… se elaboran en los órganos, en las glándulas endocrinas y en los neurotransmisores». Por eso Biodanza no es interpretativa, «por que la conciencia tiene el papel de registrar… no de interpretarse».  Es así como podemos decir que Biodanza trabaja con la parte sana de las personas, «con sus esbozos de creatividad, con sus restos de entusiasmo, con su oprimida necesidad de amor, con sus ocultas capacidades expresivas, con su sinceridad».
Algunas de las danzas que Rolando creó dentro de la línea de la creatividad, son las danzas de los cuatro animales que representan arquetipos motores altamente diferenciados, enriqueciendo el repertorio motor (flexibilidad, ligereza, impulso vital) y estimulando la creatividad.  Están relacionados simbólicamente con los cuatro elementos alquímicos: la serpiente (tierra), el hipopótamo (agua), la garza (aire) y el tigre (fuego),  además de vinculadas al desarrollo integrativo de los potenciales genéticos y a la reparentalización de la conciencia intensificada de sí mismo.
Una de las danzas de animales que más me cuestioné en mi formación como facilitadora de Biodanza fue la danza del tigre.
La Danza del Tigre tiene algunas características propias del animal: la armonía del felino, la potencia de sus movimientos, la agilidad, la belleza, la sinergía, el dinamismo, el valor. Este ejercicio tiene el objetivo de aumentar la agilidad y la armonía dinámica. Alquímicamente el tigre está vinculado al fuego, que calienta pero también quema.  ¿Cómo manejarme con ese instinto perdido en el olvido involuntario? ¿Cómo recordar el profundo sentido de proteger la vida con coraje y agallas sin violencia? ¿cual era el mensaje real?
Descubrir el poder del tigre fue una liberación. Alejada del instinto de conservación saludable, dibujaba danzas que me estrenaban sensaciones ambiguas de escucha y, entre silencio y ruido, pude recrear mi  tigre integrado, confiado en su instinto, capacitado para defenderme con el único objetivo de preservar la vida. No es violencia, es coraje de vivir y proteger la vida.
He tenido que danzar muchos tigres para integrar su majestuosa belleza atigrada. Han sido risas, desconciertos y lágrimas, pero este camino recorrido me permite reconocer en mis alumnos sus danzas de tigres como cachorros jugando a ser, experimentando sus miedos, sus interrogantes, su proceso de integración y crecimiento.
Me satisface enormemente seguir su proceso desde la mirada y la escucha.
Crecen en su expresión.
El fuego sigue vivo en su piel y sus entrañas.
(1) Sociología (del latín socius, soio, y del griego logos) es la ciencia que estudia la vida grupal de los seres humanos.
Notas de navegación

La tardor al pati de casa

Aquesta tardor el pati de casa ha tornat a vestir-se de groc, vermell i ocres. Ha escollit, com tots els anys, les fulles del caqui. No m’he pogut estar i he fet unes fotografies per gaudir dels preciosos colors de les seves fulles.

Les fulles del caqui

Què ho farà que aquest any els colors del meu pati em semblen més bonics que cap altre any?

Serà la calma  en la que esdevé la transformació del cicle de la vida. Colors que m’inviten a l’escalfor de la llar, al foc i a l’olor de fum i fusta que impregna els meus cabells.

Els dies passen, un rera l’altre, i la transformació transita en un tempo d’harmonia, de cicle etern on el sol i la pluja dansen la música dels vent freds que s’acosten a la crida.

La tardor al pati de casa

La vida continua la seva expressió acolorida sense aturar-se, deixant passar el temps, dia i nit sense aturar-se.

Temps de transformació.
Temps d’espera.
S’anuncia l’hivern.