Cursos

Taller de profundización de Biodanza

Sábado 12 de mayo 2018, de 17,30 a 20h

TANDEM STUDIO, Via Laietana, 45, BCN

BiodanzaSRT es un sistema de integración humana, reeducación afectivo-motora y reconexión con nuestra naturaleza instintiva. Este proceso de transformación profunda, requiere una progresión entre tres y cuatro años de práctica.

En la fase de iniciación, las aulas de Biodanza están diseñadas para familiarizarnos con nuestra naturaleza gregaria, introduciendo progresivamente en la vivencia corporal, la mirada, el gesto, el silencio, la presencia y el círculo como lugar de transformación y cuido.

Posteriormente a esta fase de iniciación, el encuentro con sí misma, la otra persona y el entorno, surge con mayor profundidad: las máscaras y rigidez corporal previas, se han ido disolviendo progresivamente, permitiéndonos expresar con más confianza y fluidez. Las propuestas y las músicas en esta fase de profundización, requieren práctica previa.

Este taller va dirigido a personas que ya tengan experiencia  en Biodanza y/o en trabajo corporal, y deseen seguir profundizando en sí mismas dentro de un entorno seguro, cuidado y facilitado por una profesora con más de diez años de experiencia conduciendo grupos, impartiendo talleres, conferencias y comprometida con su propia evolución.

Si te interesa la propuesta, puedes ponerte en contacto conmigo mediante correo electrónico tenderoteresa@gmail.com y teléfono 649 085 439. Soy Teresa Tendero. Yo facilito el taller.

Lugar: TANDEM STUDIO – Via Laietana, 45 3r.1a. BCN (frente Palau de la Música).
Cómo llegar: Metro L1, L4 estación Urquinaona. Bicing. Bus 45, N8, V15, V17.
Precio: 20€ si te inscribes antes del 20 de abril.
30€ a partir del 21 de abril.
*Hay cómodos vestuarios para cambiarse.

+información sobre mi en  www.universbiocentric.wordpress.com 

Biodanza

Biodanza como instrumento de cambio

Biodanza es un sistema de nutrición absoluta. Usted se alimenta del cosmos, del amor de los otros y de los frutos de la tierra. Pan y besos son los instrumentos de cambio“. Rolando Toro, 1981

Hay una tierra que danza bajo los pies danzantes. ¿Puedes sentirla?

Mil maneras hay de percibir esa Danza Sagrada que se mueve al son de la Eternidad. Quizás la sientas cuando meditas en silencio, cuando paseas por el bosque o te sumerges en las aguas del mar, cuando tus pies chapotean en la orilla del río, o cuando juegas con tu mascota; quizás te sientas danzando por dentro cuando la risa de la criatura inocente contagia tus sentidos o cuando la caricia de una mano amiga roza tu pelo. ¡Hay tantas maneras de percibir-La!. Yo hoy te propongo la danza de Biodanza, concretamente la Profundización de Biodanza.

Hay un período de iniciación en Biodanza donde los cuerpos vuelven poco a poco a recordar la belleza del mirar, a  respirar mientras caminas entre gentes desconocidas y la música habla a los sentidos desmontando corazas y suavizando aristas. El cuerpo va recordando paso a paso, aula a aula, cómo es vivir confiando en mí, la otra persona, el entorno; cómo puedo expresarme sin mediar palabra y sentirme comprendida, cómo puedo mecerme al compás de un canción sostenida por un círculo de manos dadas.

La iniciación de Biodanza es un retorno pausado a lo que ya existió y quedó olvidado por el ruido de la exigencia, el barullo de la prisa y el dedo que acusa. Retorno calmo, gracioso, juguetón, cariñoso, afectivo, dulce, calmo retorno. En este viaje de iniciación la música vuelve a ocupar un lugar en la vida y el cuerpo se expresa progresivamente con más fluidez.

En la profundización, la expresión corporal ya no es ajena a mi sentir; se ha vuelto más sensible y conectada al vivir: la mirada apenas se esconde; el movimiento puede acariciar el aire; el sentir transita el gesto y las manos danzan en silencio con gestos de pleno sentido; la palabra ya no surge para comunicar; el cuerpo se ha vuelto más sensible al vivir.

Las personas que participan en las aulas de profundización de Biodanza, tienen una experiencia previa en Biodanza o en otros sistemas y tècnicas de expresión corporal, en las que el individuo es un agente de transformación personal y colectiva, implicado en el mundo y con deseos de vivir y participar de la vida de forma activa y consciente. Biodanza conecta a la Vida y al deseo de Vivir por eso en profundicación, podemos alcanzar estados de conciencia y percepción que, de forma orgánica y amorosa, transciendan nuestras limitaciones y nos abran una nueva mirada y percepción más comprensiva y afectiva de nosotros/as mismas, las otras/os y el mundo.

Bio Prof1Para participar de los talleres de Pronfundización, ponte en contacto conmigo. Juntos/as valoraremos tu participación.

Puedes contactar conmigo a través de correo electrónico tenderoteresa@gmail.com y por teléfono 649 085 439

Lugar: TANDEM STUDIO – Via Laietana, 45 3r.1a. BCN (frente Palau de la Música).
Cómo llegar: Metro L1, L4 estación Urquinaona. Bicing. Bus 45, N8, V15, V17.
Precio: 20€ si te inscribes antes del 20 de abril.
30€ a partir del 21 de abril.
*Hay cómodos vestuarios para cambiarse.

Notas de navegación

Dia dels Morts i Cel.lebració dels Vius

Aquí en el meu país de Catalunya, on als boscos nostres, les fades i els fullets conviuen i viuen, hi ha una tradició molt bonica. És un cant llunyà ón els temps eren de sentirs i els sentits recordaven el sentit de viure. Aquí doncs, cel.ebrem el Dia dels Difunts. És una cel.lebració de tres díes que volta el primer diumenge desprès de la lluna plena del que correspon al més de octubre-novembre en el que la figura de la Dona Castanyera és pressent en tot el imaginari col.lectiu de la comunitat que s’extenia en una ampli, extens i frondós territori de mar a alta muntanya.

Catalunya és càtara de mena. Les tribus que habitaven els territoris dels càtars s’extenien amb altres fronteres de les que ara coneixem. Eren fronteres més ideogràfiques i les diferències eren tractades com confluències de savers. Eren temps de guerrers i guerreres, bruixes i bruixots líders de comunitats agrupades per estats de pertinença afectiva amb la Terra. Aquest amor cap a la Terra es va anar extenent i trobant amb altres realitats de les que encara en sabem poc pero podem avançar que provenïen de les terres inques, dels antics maies del territori que coneixem les Amèriques.

“El món és rodó” diuen els grans savis i, per privatitzar el saber i fer-lo servir com una eina de poder obscur, es cremen a la foguera a les Dones que parlaven llengues, savïen d’herbes i plantes sagrades, remeis i d’afers amorosos, i elles moren amb serenitat fidels al seu Ésser Superior, el que culmina com la comprensió de la Divinitat. Què èra allò que tenien les deesses, sacerdoteses, savies, erudites i enteses en múltiples afers que tant desig de possessió generava? Com podien fer entrar en una Épica Fosca a les que savien de les Paraules, si no era acallant les Seves Veus? I així va ser, però mentre la Vida és Vida la Feminitat segueix el curs de la Història com un riu que a voltes es submergeix amb el món de les profunditats, habitant grutes de colors de zofre i estanys d’aigua dolça, i altres, emergeix valenta com la Sirena que pren el Sol i es pentina els llargs cabells al mar.

Les Dones van seguir cantant als seus nedons, la història de temps davants i entre tetada i tetada, parlava amb altres dones dels savers de la Vida mentre cusien, bordaven, cuinaven i netejaven. Així va passar el missatge de les ancestres que teixien Vincles d’Afectes entre les criatures confiants que el Poder de La Mare es manifestaria en el moment precís. I així ha sigut.

Segons el calendari en el que podriem mesurar la relativitat del temps, podriem parlar de 2015 anys aproximadament o dos dies galàctics aproximadament. Com canvia la percepció si ens fixem només amb  les xifres!. La comprensió esdevé quan podem abordar la possibilitat d’una nova visió de la Vida en la que s’involucren els sentits, la memòria milenària, el reconeixement de la memòria cel.lular, recapitaluant així la Inmortalitat del Ser, possibilitant-lo a la comprensió del Ser Còsmic, Multidimensional, amb capacitat Creativa Infinita continguda a la Unitat-U.

Doncs des d’aquesta perspectiva Històrica, surgueix la Cel.lebració del Dia dels Difunts, que consta de tres moments. La nit del divendres, coincidint amb la tardò astrològica del Hemisfero Nord, les families fan el ritual de venerar als morts de la comunitat. El Xamàn-Xamana, Bruixa-Bruixot de la tribu decidia el Lloc de la Donació; solía ser un arbre centenari al que tota la tribu ofrenaria en memòria d’ésser estimats havent fet el traspàs a l’latre dimensionalitat. L’arbre era guarnit amb coses elaborades per les dones i homes de la comunitat com ara pedres savies, herbes amb propietats saludables, eines de la comunitat com ara ganivets, taces, gots, collars…  Tambè s’hi trobaven pergamins escrits amb paraules savies que alguns llegien, intencions formulades a cintes de colors que guanien com a estandart de la Congregació o Tribu. Tot s’amanïa amb cants, dances i músiques de la terra que s’anaven afegint d’altres terres llunyanes i composaven sons de trobada i festa, d’alegria i prosperitat.

La Festa del Difuns, coneguda des que la Esglèsia Apostòlica y Romana la va batejar com a Festa de Tot Sants, s’inicia amb un Ritus de Nom. Això vol dir que el nom dels Difunts es nombrat per la comunitat en un Cercle Sagrat on cadascuna ocupa el seu lloc i aquest lloc es estimat, vist i celebrat per la comunitat. Així neix els Càntics del Nom que és la forma en la que s’invocaven als Éssers “Asuents” i es seguien nombrant per tal de mantenir el vincle i la Unió de Vida i Mort, en una Dança Cósmica en la que tots i totes les assistents entraven en èxtasi i percevien la Magestuositat de la Creació i del Creador. Aquesta festivitat era perllungada amb menjars i vegudes sel.lectes per la ocasió.

Desprès seguía el Dia de Silenci, on les ànimes que encara estaven tristes, perdudes, adolorides o vagavundes, focin escoltades i recollides per ser ateses i recuperades al Cercle. Les campanes de les esglèsies tocaven totes melàngiques campanades que recorava a la comunitat el recolliment, respecte i vibracions harmòniques per acompanyar el trànsit a la Llum.

El tercer día i últim, es cel.lebrava pròpiament el Día dels Morts, on tothom anava a les esglèsies a ofrenar amb menjars per oferir als vianants (arros, farina, pa cuit, secallona, i coses així). Es guarnien els altars amb flors i frutis de la temporada, com ara carbasses, campanilles blaves, castanyes, boniatos, mangranes i tancaven la ce.lebració amb càntics i rotllanes que avui encara es reconenixen com “Donar-nos les mans”, que consta d’anar dançant amb rotllana de tal forma que una mà sempre estigui entrellaçada en la mà d’un altre per tal que la unió sigui continuada, fluida, afectiva i harmònica.

Avui és el darrer día aquí a Catalunya. Encara hi ha llocs on es conserva aquesta tradició que mica a mica es va reincorporant al teixit social de la Comunitat. Jo ho he viscut aquest cap de setmana a l’Empordà, junt amb una bella amiga i altres amigues seves que van convocar un Cercle per conmemorar als Morts. Va resultar que nomès erem dones i parlant entre nosaltres, vam rescatar la memòria de la Bella Tradició que ens prepara per transitar l’Epoca Fosca del Cicle de la Collita, coneguda com Hivern, per tal que el cicle de la Vida continui incansable recreant la consciència del Viure.

No explicarè els detalls per què això forma part del Secret de la Comunitat que és Sagrat i per tant no té discussió, però si us dirè que a partir d’ara vull cel.lebrar La Festa dels Difunts així, connectada a la Terra que habito i m’habita.

Gràcies.