Biodanza, Notas de navegación

Rituales de celebración

Hace un mes aproximadamente, recibí un email solicitando mis servicios como facilitadora de Biodanza para un evento especial: el 60 aniversario de una  mujer. Ella misma había decidido celebrar sus 60 años invitando a sus personas queridas a una sesión de Biodanza porque quería, según me dijo, que ese día fuera especial para todas. Me pareció hermoso y me sentí honrada de facilitar una sesión con este motivo principal.

Desde un principio, todo fue fácil. Hablé con ella con más intimidad porque quería saber de su vida, detalles de su vivir y sentir que me servirían para diseñar la sesión a su medida. Y así fue.

EL grupo estaba compuesto por diez personas, hombres y mujeres cercanos a sus afectos. Sólo dos de ellas sabían que era Biodanza y las otras estaban expectantes, con cierta ansiedad y mucha curiosidad. Venían todas ellas con el corazón abierto y la confianza de una amistad tejida con hilos de afectos, miradas, presencia y tiempo. ¡Qué hermoso ver los rostros de las personas que sin saber qué vienen a hacer, están allí presentes!

Como en todas las sesiones, sus miradas empezaron a brillar con alegría de niñez, las sonrisas se fijaron en sus labios, su piel se iluminaba bajo el efecto «lifting» de la confianza, la diversión y la apertura que ofrece Biodanza, sus cuerpos dibujaban movimientos olvidados y el afecto sincero protagonizó las danzas. Al final, pedí alguna palabra que brotara de su sentir para definir la experiencia que habían vivido con Biodanza y dijeron entre otras palabras: alegría, confianza, abrir puertas, reencuentro, esencial, ser yo misma…

Amo servir con mi facilitar espacios-tiempos donde la Vida es la protagonista. Amo estas sesiones donde el disfrute está asegurado porque, aunque no sepan qué es biodanzar con sus mentes inquietas, sus cuerpo reconocen la Danza de la Vida y todo es muchísismo más fácil cuando recordamos que vivir es como danzar la vida, cada una en su movimiento.

Recuerdo otras ocasiones donde he tenido el honor de ser invitada a facilitar rituales de celebración. He tenido el placer de casar a una pareja, he facilitado el paso de niña a mujer, de mujer soltera a mujer emparejada, he celebrado el ritual de la entrada a la menopausia, este entrañable cumpleaños de 60 años y la bienvenida de una mujer operada de cáncer de mama a su llegada del hospital a casa. De todas ellas, guardo la sacralidad del momento, la semilla plantada en los corazones de todas las personas que participaron y que germina en su interior a su tiempo. Me siento honrada de tan hermosa labor que me ofrece el ser facilitadora de biodanza y educadora biocéntrica porque honrar la Vida es el más grande regalo que podemos hacernos los seres humanos.

Por nuestro pueblo y la Tierra. Así sea.

Educación Biocéntrica

Aportacions de Pedagogia comunitària

Quin és el fer d’una comunitat? Cóm es comuniquen les accions que es vol dur a terme perseguint una finalitat concreta per la comunitat?

El règim capitalista, el neolliberal, la tecnocràcia, les castes, les classes socials, les famílies, els que es consideren amos d’alguna cosa, fomenten la segregació, la divisió, la desconexió de les parts, i per tant, la pèrdua de la visió i així, de generació en generació ens tornem cecs i cegues cada vegada més depressa. Avans només utilitzaven ulleres els que s’ho podien permetre, ara ens impulsan a dependre d’elles per mantenir una indústria més, un mercat més al servei de la malaltia del consumisme.

Podriem encetar un debat sobre cóm ens eduquen, però seria poc productiu, o no? Totes coinicidim en les coses que no ens agraden, les que sabem que no funionen per què atempten a la llibertat de l’èsser humà com a tal i ho hem après dolent, plorant, gamegant, enfadant-nos i trobant la manera de sobreviure a aquest terravestall que ens precipita a la locura d’una vida enfocada a morir i, a viure morint en el buit del consumir, gastar, comprar, privatitzar, poseir, acumular,….. per què?. Arribat aquí, només queda dir les coses que volem que siguin, com volem que siguin, i trobar la manera de convergir en punts de trobada on poguem dialogar per crear maneres de dançar, cantar, escriure, aprendren’s i celebrar la vida.

Aquesta és l’aportació de la pedagogía comunitària, de l’educació biocèntrica al món.

Còm sabem que som humans en aquest món que vivim? Com definim ésser humà? Mirant fora no en hi ha prou, per què és confós donat que depen de molts factors aliens a nosaltres. És mirant dintre com percebem que és la manera en la que l’univers s’organitza per facilitar-nos l’autoaprenentatge i,gràcies a l’existència de l’altre, de l’entorn, de la vida, de la comunitat, aprenem d’una forma holística i integrativa.

En detenir-nos a mirar per mirar-nos, el que trobem son retalls d’afectes i els seus efectes, disgregats en la nostra bio-corporeitat. Llavors surgeix una nova qüestió: què és el cos? què és per a mi el cos? I s’obre la Caja de Pandora: veus, sospirs, secrets, paraules sagrades ocultes, i tot un reguitxell de sons que fins que no s’ordenen, emeten disonàncies i distonies que repercuteixen en parts de la bios de formes molt diverses, però amb un denominador comú: la violació al cos humà, més enllà del gènere.

És en comunitat ón retrobem el veritable significat d’humà. Nosaltres, les que hem viscut el pes de les dictadures, de l’esclavatge, de la persecució i la prostitució de totes les maneres que es poguen arribar a imaginar, les que hem sobreviscut a aquesta Guerra dels sentits, sabem que la única forma i manera de reconstruir les societats i el món que volem, és amb la vivència de comunitat, de com-unitat, de comú-unitat, de sentiment de pertinènça a la comunitat.

De quina comunitat parlem? De la comunitat afectiva que genera la vivència de la solidaritat, aquest sentiment natural de la nostra espècie com mamífers, i que es representa en un cercle, on totes i tots som presents mirant-nos, veient-nos, deixant-nos gronxar per la Vida que ens habita, per la singularitat de cada membre de la comunitat. Així son les assemblees, rodones, amb feminitat i masculinitat convergint a la par, contruint i reconstruint les peces del puzzle que ens ha deixat l’herència del ser dirigits per bèsties en lloc de Dones i Homes de la Terra.

Aquestes bèsties tenen codis diferents als de les comunitats que habiten Gaia. Ella, La Gran Mare Terra no coneix judici ni Lleis marítimes fetes per homes per regular el trànsit de les Seves Aigües. Gaia és Lliure i no reconeix més llei que  la Llei de l’Amor, on tot és per fí de Bé, encara que el reduccionisme de la ment humana hipnotitzada, no ho entengui així.

A la Gran Mare ens la van presentar com a Verge d’una virginitat asexuada, falsa, verinosa, tergiversada, manipulada, adaptada pel bestiar que ens manava i encara pretèn fer-ho a cops de missèria i mals tractes, d’assessinats, en nom de Déu, Alà, la Pàtria i tantes atrocitats més.

Les persones no volem la sang per què no som carronyeres. O sí? Matem per defensar la pau, o ho fem per gust?

Totes aquests qüestions que es generen a partir de parlar-ne del què volem, cóm ho volem, cóm ho conseguim, les debatim a l’assemblea, en comunitat, i apliquem la pedagogia comunitària per recordar-nos que els éssers humans són de la Terra, compartim la Vida amb Ella i totes juntes, amb tota la comunitat humana anem posant ordre, que no és més que educar o donar forma a la convivència. Volem que aquesta forma sigui d’acord amb la Vida o en contra d’Ella.

Si decideixo la comú-unitat, la Vida somriu i l’alegria brota amb empenta, i també venen a jugar la Temèrança, la Lucidesa, la Fermesa i tantes altres més que se m’esgotaria el repertori i encara no hauria acabat.

El millor de tot, és que Tot ho fem juntes, junts, aprenent a co-crear el món que volem.

Gràcies per llegir-me.

 

Notas de navegación

Dia dels Morts i Cel.lebració dels Vius

Aquí en el meu país de Catalunya, on als boscos nostres, les fades i els fullets conviuen i viuen, hi ha una tradició molt bonica. És un cant llunyà ón els temps eren de sentirs i els sentits recordaven el sentit de viure. Aquí doncs, cel.ebrem el Dia dels Difunts. És una cel.lebració de tres díes que volta el primer diumenge desprès de la lluna plena del que correspon al més de octubre-novembre en el que la figura de la Dona Castanyera és pressent en tot el imaginari col.lectiu de la comunitat que s’extenia en una ampli, extens i frondós territori de mar a alta muntanya.

Catalunya és càtara de mena. Les tribus que habitaven els territoris dels càtars s’extenien amb altres fronteres de les que ara coneixem. Eren fronteres més ideogràfiques i les diferències eren tractades com confluències de savers. Eren temps de guerrers i guerreres, bruixes i bruixots líders de comunitats agrupades per estats de pertinença afectiva amb la Terra. Aquest amor cap a la Terra es va anar extenent i trobant amb altres realitats de les que encara en sabem poc pero podem avançar que provenïen de les terres inques, dels antics maies del territori que coneixem les Amèriques.

«El món és rodó» diuen els grans savis i, per privatitzar el saber i fer-lo servir com una eina de poder obscur, es cremen a la foguera a les Dones que parlaven llengues, savïen d’herbes i plantes sagrades, remeis i d’afers amorosos, i elles moren amb serenitat fidels al seu Ésser Superior, el que culmina com la comprensió de la Divinitat. Què èra allò que tenien les deesses, sacerdoteses, savies, erudites i enteses en múltiples afers que tant desig de possessió generava? Com podien fer entrar en una Épica Fosca a les que savien de les Paraules, si no era acallant les Seves Veus? I així va ser, però mentre la Vida és Vida la Feminitat segueix el curs de la Història com un riu que a voltes es submergeix amb el món de les profunditats, habitant grutes de colors de zofre i estanys d’aigua dolça, i altres, emergeix valenta com la Sirena que pren el Sol i es pentina els llargs cabells al mar.

Les Dones van seguir cantant als seus nedons, la història de temps davants i entre tetada i tetada, parlava amb altres dones dels savers de la Vida mentre cusien, bordaven, cuinaven i netejaven. Així va passar el missatge de les ancestres que teixien Vincles d’Afectes entre les criatures confiants que el Poder de La Mare es manifestaria en el moment precís. I així ha sigut.

Segons el calendari en el que podriem mesurar la relativitat del temps, podriem parlar de 2015 anys aproximadament o dos dies galàctics aproximadament. Com canvia la percepció si ens fixem només amb  les xifres!. La comprensió esdevé quan podem abordar la possibilitat d’una nova visió de la Vida en la que s’involucren els sentits, la memòria milenària, el reconeixement de la memòria cel.lular, recapitaluant així la Inmortalitat del Ser, possibilitant-lo a la comprensió del Ser Còsmic, Multidimensional, amb capacitat Creativa Infinita continguda a la Unitat-U.

Doncs des d’aquesta perspectiva Històrica, surgueix la Cel.lebració del Dia dels Difunts, que consta de tres moments. La nit del divendres, coincidint amb la tardò astrològica del Hemisfero Nord, les families fan el ritual de venerar als morts de la comunitat. El Xamàn-Xamana, Bruixa-Bruixot de la tribu decidia el Lloc de la Donació; solía ser un arbre centenari al que tota la tribu ofrenaria en memòria d’ésser estimats havent fet el traspàs a l’latre dimensionalitat. L’arbre era guarnit amb coses elaborades per les dones i homes de la comunitat com ara pedres savies, herbes amb propietats saludables, eines de la comunitat com ara ganivets, taces, gots, collars…  Tambè s’hi trobaven pergamins escrits amb paraules savies que alguns llegien, intencions formulades a cintes de colors que guanien com a estandart de la Congregació o Tribu. Tot s’amanïa amb cants, dances i músiques de la terra que s’anaven afegint d’altres terres llunyanes i composaven sons de trobada i festa, d’alegria i prosperitat.

La Festa del Difuns, coneguda des que la Esglèsia Apostòlica y Romana la va batejar com a Festa de Tot Sants, s’inicia amb un Ritus de Nom. Això vol dir que el nom dels Difunts es nombrat per la comunitat en un Cercle Sagrat on cadascuna ocupa el seu lloc i aquest lloc es estimat, vist i celebrat per la comunitat. Així neix els Càntics del Nom que és la forma en la que s’invocaven als Éssers «Asuents» i es seguien nombrant per tal de mantenir el vincle i la Unió de Vida i Mort, en una Dança Cósmica en la que tots i totes les assistents entraven en èxtasi i percevien la Magestuositat de la Creació i del Creador. Aquesta festivitat era perllungada amb menjars i vegudes sel.lectes per la ocasió.

Desprès seguía el Dia de Silenci, on les ànimes que encara estaven tristes, perdudes, adolorides o vagavundes, focin escoltades i recollides per ser ateses i recuperades al Cercle. Les campanes de les esglèsies tocaven totes melàngiques campanades que recorava a la comunitat el recolliment, respecte i vibracions harmòniques per acompanyar el trànsit a la Llum.

El tercer día i últim, es cel.lebrava pròpiament el Día dels Morts, on tothom anava a les esglèsies a ofrenar amb menjars per oferir als vianants (arros, farina, pa cuit, secallona, i coses així). Es guarnien els altars amb flors i frutis de la temporada, com ara carbasses, campanilles blaves, castanyes, boniatos, mangranes i tancaven la ce.lebració amb càntics i rotllanes que avui encara es reconenixen com «Donar-nos les mans», que consta d’anar dançant amb rotllana de tal forma que una mà sempre estigui entrellaçada en la mà d’un altre per tal que la unió sigui continuada, fluida, afectiva i harmònica.

Avui és el darrer día aquí a Catalunya. Encara hi ha llocs on es conserva aquesta tradició que mica a mica es va reincorporant al teixit social de la Comunitat. Jo ho he viscut aquest cap de setmana a l’Empordà, junt amb una bella amiga i altres amigues seves que van convocar un Cercle per conmemorar als Morts. Va resultar que nomès erem dones i parlant entre nosaltres, vam rescatar la memòria de la Bella Tradició que ens prepara per transitar l’Epoca Fosca del Cicle de la Collita, coneguda com Hivern, per tal que el cicle de la Vida continui incansable recreant la consciència del Viure.

No explicarè els detalls per què això forma part del Secret de la Comunitat que és Sagrat i per tant no té discussió, però si us dirè que a partir d’ara vull cel.lebrar La Festa dels Difunts així, connectada a la Terra que habito i m’habita.

Gràcies.

Notas de navegación

Apunts d’educació biocèntrica

Qui m’anava a dir fa dos anys i mig enrere que, quan la Ma Rosa em va trucar per fer una trobada amb tota la gent de la nostra formació i d’alguna altre posterior, arrivariem tant lluny.

Feia temps que no savia res d’ella, semblava una aparició del passat que se’m presentava per donar continuitat creativa i pròspera a tot el que varem viure en el procés de titular-nos com Facilitadores de Biodanza.

Les trobades van ser fructíferas. La primera convocatòria vàrem ser més persones. Ja se sap que tot fluctua fins que troba l’equilibri i aixi va ser: ens varem quedar diset dones. El procès de construcció durant aquest dos anys ha sigut molt enriquidor, de fer no ho ha deixat de ser fins al dia d’avui. Crear la trama per teixir, és una feina d’artesania per què nosaltres ho fem a mà que és l’extensió del cor.

Les trobades tenian una estructura on la Biodanza era present com element integrador i acompañava tot el procés creatiu que continua desenvolupanse. En aquest anar fent, ens varem trobar la Vicky, la Gemma i jo treballant juntes en una proposta pel grup. El resultat va ser espectacular! Teniem química. Era fàcil treballar juntes, escoltar-nos, compartir, debatre, provar i anar donant forma al objectiu que voliem assolir tot treballant amb la Biodanza i l’Educació Biocèntrica.

Varem oferir el taller i de forma consensuada va ser aprovat, felicitat i beneït per tota la comunitat. L’hem titulat Alquimia Interior per què volem que ens defineixi un estil personal de facilitar procesos alquímics interiors i grupals que empoderen les persones i les fa liders de les seves vides i de la comunitat, sempre al servei de la vida.

El passat dia 26 varem oferir el nostre primer taller titulat «Dons i Talents«. És el primer de tot el proyecte evolutiu. T’anirem informant.

Biodanza

La corporeidad en Biodanza y Embarazo

Este post lo identifico en el apartado «Embarazo y post-parto», porque el embarazarse tiene algo de batir, sacudir, remover, zozobrar y también de erzarzarse en la aventura por decreto devino de, crear en primera persona YO SOY, JO SóC, I’m, Eu Sou, OuM, OM, según resuene en cada zona del Ser.

Tengo dos de mis mejores amigas, perdón, tres contándome a mí misma, con interferencias en la aceptación del cuerpo. Somos muchísimas las personas que maltratamos el cuerpo con excesos o carencia de: ejercicio, comida y bebida, drogas, relaciones tóxicas. Cada una afrontamos el vivir la corporeidad con singularidad y con una intensa sensación consciente o no, de que ésta asignatura no la teníamos aprendida y que la escuela de la vida se presenta dura cuando cuesta discernir la verdad del engaño.

¿Qué es corporeidad? La vivencia de sentirse viva vivo participando de la vida.

Al ser singularidades inimitables ya que gozamos del libre albedrío, somos co-creadoras/es experimentando la consciencia de la co-creación. Nuestra existencia tiene entre otras simbologías, un Kronos rítmico, un Kairós melódico y la Ley del Kaos (visita Pensamiento Complejo). Desde el principio biocéntrico y la curva metodológica de Biodanza, proponemos danzar la poética del encuentro: Kairós y Kronos no son enemigos ni opuestos, son complementarios que habitan la misma singularidad. Las propuestas de movimiento-acción, las músicas escogidas y la comunidad o grupo (entendiendo grupo como elemento de apoyo y acompañamiento), pueden hacerte sentir vivo, en común unidad con la vida, en comunión.

A lo largo de mi trayectoria como facilitadora de procesos evolutivos del ser humano, he tenido el honor de servir a personas de diferente clase social, categoría, profesión, creencias y costumbres, que entraban a una sesión de biodanza sin saber que per-sona es fato per suonare, fez soar, per a sonar, y para sonar necesitamos del cuerpo, la mayor caja de resonancia que tenemos. Al salir de la sesión, algo había acontecido en su resonar con la vida. Unas de ellas seguirán en un grupo regular, otras no volverán y si las reencuentras, ellas te reconocerán antes que tú a ellas. Nunca he encontrado a nadie que quedara indiferente.

Biodanza y Educación Biocéntrica dejan huella en la singularidad que somos, despierta los cuerpos y por tanto, despierta a la Vida. Para una sociedad neoliberal-capitalista esto es una verdadera bomba. Rolando Toro, cuando fue tejiendo el Modelo Teórico de Biodanza, acompañado por colabores cómplices de la locura de querer cambiar el mundo y creando una metodología de trabajo, un código ético, una estructura orgánica de la composición biocéntrica de la vida y un estilo de vivir agradeciendo la vida con alegría, tuvo la gran visión de que Biodanza contribuiría al cambio de consciencia de esta Era. Así es, Así Sea.

Una de las mayores aportaciones de la Biodanza es la resignificación del cuerpo, nuestra corporalidad. Otra gran aportación fue la Inteligencia Afectiva, la que organiza todas las demás inteligencias. La última se trata de el inconsciente numinoso.

Lo femenino se presentó ante mí como un camino a investigar. Experimenté en mi propio cuerpo el despertar del letargo en el que andaba enredada sin tener conciencia de ello. La vida, muy solícita, me presentó situaciones en las que sigo aprendiendo mucho con las mujeres, su forma de hacer, de pensar, su complejidad, sus miedos y aunque en ésto no se difieren del varón, en el hacer sí. Hay un singular común que nos hace distintas y ahí radica la belleza de la singularidad.

Ha habido libros que me han cambiado la vida, uno de ellos es Casilda Rodrigañez – El asalto al Hades y Pariremos con placer. Casilda me presentó una visión del parto, del nacer, el drama de Edipo y la escuela psicoanalítica con la visión de una mujer bióloga, que completaba la propuesta de Humberto Maturana y su Biología del Amor.

Casi todas las personas nacidas en occidente, han pasado por el drama del abandono en el parirse y el parir, y cada una de ellas lo manifestamos singularmente, aportando la vivencia del vivir en el mundo. En nuestra corporalidad, el cuerpo que somos, queda impreso todo lo que vivimos como un holograma al que hemos de adaptarnos y que nuestra mente se empeña en sustentar para hacer prevalecer la razón por encima de todas las múltiples y diversas sensaciones corporales.

Embarazarse, embarazar y parir es el proceso evolutivo constante de la vida. Todo pasa por un proceso de creación que requiere de un evoluir armónico hasta llegar a un cénit de donde volverá a descender circularmente sobre sí mismo en un continumm ascendente/descendente que organiza la vida en órganos, sistemas, hemisferios, canales y meridianos danzando la  creadora creativa danza de la vida.

El ímpetu vital, el impulso de vida a veces se convierte en impulso de muerte por una elección subconsciente sujeta a pactos y lealtades de amor transgeneracional. No hace falta haber conocido al la individuo para que el acuerdo se lleve a cabo, con el vínculo afectivo es suficiente. Y así vivimos dramas devastadores que cursan con alergias, enfermedades hepáticas, sobrepeso, diabetes, afectaciones al sistema linfático, cáncer de mama y útero.

El cuerpo clama su lugar. A veces lo hace a gritos, con urgencia, otras veces va avisando poco a poco con señales visibles que pueden llegar a desarrollar accidentes, enfermedades terminales, parálisis, sólo obedeciendo al inconsciente que, dominado por el subconsciente impulsa la realización del pacto de lealtad. Y todo por la única fuerza que genera la acción, el Amor.

Los seres humanos tenemos este gran estigma que sanar, por nosotros nosotras, nuestros ancestros y ancestras que permanecen ligadas y ligados al presente por vínculos de afecto. En el transcurso del tejer, es importante no perder el hilo que teje el presente, y hacerlo con coraje, constancia, deseo, confianza y altas dosis de humildad.

Mis amigas y yo, conocemos el desamor que a veces se queda instalado en el cuerpo a la espera de ser atendido adecuadamente tal como lo requiera, para ser y estar en su estado más óptimo. Eso se traduce en danzar la dualidad que somos, que habitamos, que compartimos. A base de danzar la singularidad, cada vez resulta más fácil y placentero encontrar el movimiento-danza que pulsa conmigo en mí.

Las mujeres somos cíclicas y periódicamente transitamos por las cuatro fases de la luna: doncella, joven, madre, abuela. Necesitamos de todas ellas para complementar el conocimiento del vivir. En Biodanza y Educación Biocéntrica, este proceso lo hacemos desde el cuerpo, nuestra corporalidad.

Si quieres dejar un comentario, será bienvenido.

Notas de navegación

Del parir y el vivir el parir

¿Qué es parir «normal»?. Cómo el acto de parir se ha convertido en un acto cada vez más medicalizado, protocolizado, dejando de lado el sentir, la temporalidad del momento, la temperatura adecuada para dar la bienvenida a la recién nacida nacido y atender a la madre con la sensibilidad que el momento requiere.

En esta película-documental titulada  «Loba» veremos como se vive el parto hoy en día, abriendo el verdadero debate de cómo queremos parir.

Te dejo el enlace del trailer. Se estrena el sábado 3 de octubre.

Cursos

BIODANSA PER PARES I MARES EMBARASSADES

Està embarassada és un dels moments més importants de l’ésser humà. El vincle entre pare, mare i criatura és per sempre i ens condiciona la manera de relacionar-nos amb la vida. Tot es transforma dintre i fora del pare, la mare i la criatura gestant. Hi ha canvis físics, químics, emocionals, estructurals, organitzatius; sorgeixen pensaments, sentiments, records, pors, certeses, somnis, il·lusions, enyorances i tot un garbuix de sensacions que es confabulen per nodrir el nou ésser i la nova família. Expressar-les amb el cos ens possibilita connectar amb el llenguatge silenciós de la vida, la comunicació primigènia, la que el nostre nadó experimenta dintre de l’aigua que el sustenta i la cova que el gronxa. Ens cal recordar aquesta sonoritat, el silenci compassat en el que viu la criatura i la mare, la fusió del sentir i sentir-se habitada per acompanyar tot el procès del parir i parir-se.

No només neix una criatura, neix una familia, una petita unitat que haurà de trobar noves formes de relacionar-se, de tenir-se cura, de gaudir del procès, d’afrontar-se a situacions inesperades. Ens cal la comunitat per aprendre què volem com a pare i mare, què volem transmetre a la nostra criatura i com. La comunitat afectiva és la que propicia que no estem sols soles, per què la soletat ens ailla i enmalalteix.

Recordar vol dir “tornar a passar pel cor”. Compartir aquesta etapa de la vida amb grup és la possibilitat de retrobar la saviesa del cercle de la vida. Compartir amb el llenguatge primigeni, el més antic de tots els llenguatges, el del cos, ens possibilita el retorn a la senzillesa i la veritat.

Biodansa per pares i mares embarassades ofereix un espai d’integració motora, emocional i transcendent. La música, el moviment, el cos, la comunicació silent, impulsen els potencials genètics que ens connecten a viure amb autenticitat, vulnerabilitat humana i comunió afectiva.

El marc que proposa Biodansa possibilita:

connexió amb el cos: aprendre a escoltar el cos i els seus missatges, el tempo corporal. Això facilita poder viure embaràs i part amb la confiança de saber que el cos es savi i sap seguir l’impuls harmònic de la vida.

relació grupal: vincular-se amb la comunitat humana, compartir el viatge de la maternitat i paternitat genera la vivència de pertinença, imprescindible per estimular una identitat integrada.

honrar la singularitat: tots i totes som diferents i complementaris. Cal aprendre a reconèixer la singularitat i honrar-la, transcendint patrons i estructures socials limitants.

família ecològica: un entorn afectiu que propici relacions basades amb el respecte a la vida i la seva diversitat.

rescatar la innocència: ser pares mares també és restablir l’estat d’innocència que ens permet confiar en la vida i els nostres instints.

parella ecològica: revisar rols, masculí i femení, trobar noves formes de viure la sexualitat

publicitata biodansa embarassades

 

Sessions de presentació

dilluns 21 i 28 de setembre 2015

Lloc: PINGUPANDA – Carretera de Sentmenat, 110 – Castellar del Vallés

Horari: de 19 a 21h.  Imprescindible reserva prèvia.

+info Pingupanda

Cursos

Festejando Dones y Talentos. Taller de Biodanza y Educación Biocéntrica

Dones y Talentos es el título del primer taller de Alquimia Interior, proyecto evolutivo de Biodanza y Educación Biocéntrica para honrar y celebrar la vida.

El abordaje es corporal; nuestro cuerpo responde a estímulos más allá de la voluntad, transformando la bioquímica que nos compone y destilándola en el alambique de la presencia. El efecto es progresivo, autoregulador y evolutivo.

Si te interesa la vivencia de la integración bio-emocional como un proceso de crecimiento y aprendizaje desde el goce y la alegría de vivir, no lo dudes y participa.

Facilitan:
– Gemma V. Ribas, Facilitadora de Biodanza, Animadora Infantil, Facilitadora de Pshyc-k.
– Teresa Vázquez, Facilitadora de Biodanza, Educadora Biocéntrica, escritora.
– Victòria Morera, Facilitadora de Biodanza, traductora.

Lugar del encuentro: Espai Compartit – Valldoreix- Sant Cugat (cuando hagas la reserva de tu plaza, te indicamos cómo llegar con tren o vehículo particular)

Coste del taller: 25€
Máximo 20 participantes. Se requiere inscripción previa.

Inscripciones: Envia nombre y apellido, teléfono y email de contacta a biogemmita@live.com o per telèfon i whatsApp a 696 608 214 (Gemma).    + info: Dones y Talentos

 

(versió amb català)

Dons i Talents és el títol del primer taller d’Alquimia Interior, projecte evolutiu de Biodansa i Educació Biocéntrica per honrar i celebrar la vida.

L’abordatge és des del cos, el qual respon a estímuls més enllà de la voluntat, transformant la bioquímica que ens composa i destilant-la en l’alambí de la presència. L’efecte és progressiu, autorregulador i evolutiu.

Si t’interessa la vivència de la integració bio-emocional com a un procés de creixement i aprenentatge des del goig i l’alegría de viure, vina a participar-hi.

Facilitadores:
– Gemma V. Ribas, Facilitadora de Biodansa, Animadora Infantil, Facilitadora de Pshyc-k.
– Teresa Vázquez, Facilitadora de Biodansa, Educadora Biocéntrica, escriptora.
– Victòria Morera, Facilitadora de Biodansa, traductora.

Lloc: Espai Compartit – Valldoreix-Sant Cugat (quan facis la reserva de la teva plaça, t’indiquem com arribar amb tren o cotxe particular).

Cost: 25€
Màxim 20 participants. Es requereix inscripció prèvia.

Suggerència: Portar roba còmoda

Inscripcions: Envia nom i cognom, telèfon i email de contacte a biogemmita@live.com o per telèfon i whatsApp a 696 608 214 (Gemma). + info: Dons i Talents

Cursos

La alquímia de Biodanza

Estoy preparando el curso 2015-2016 de Biodanza a Sabadell. Hoy me entrevisto con la persona responsable del centro donde tengo la intención de impartir las sesiones de Biodanza y, pensando en ello me he encontrado con la descripción que voy a utilizar en la publicidad para describir qué es de Biodanza.

Biodanza es un sistema de integración biológica. Funciona como la Alquimia: cuerpo/movimiento, música y grupo son los elementos que combinados según la metodología biocéntrica, generan un proceso evolutivo de transformación capaz de potenciar  la salud y el bienestar necesarios para sentirnos vivas y vivos.

¿Qué quiere decir sentirnos vivas y vivos? Impulsados por la vida, conectados a la alegría, la flexibilidad, la elasticidad, el cambio, la creatividad, la espontaneidad, la escucha y el vínculo afectivo con nosotras nosotros y con todo cuanto nos rodea.

Solemos vivir en modo automático, levantarnos de la cama para hacer cosas que se supone nos dan la felicidad, pero esa felicidad ¿nace de nuestro impulso interior o surge de patrones externos?. ¿Qué es lo que nos hace felices? La respuesta se encuentra dentro, en nuestra biología.

Nuestro cuerpo, el gran olvidado, demanda consciencia corporal. Es aquí donde se encuentra toda la información necesaria para desarrollar la plenitud a la que estamos destinados a vivir. Se puede conseguir por dos vías: el sufrimiento y la alegría. Biodanza opta por la segunda opción porque es más natural y mucho más orgánica.

Si quieres potenciar la flexibilidad, la elasticidad, la vitalidad y la escucha con el cuerpo, la música y en grupo, ven a probar conmigo la Biodanza a Sabadell. En breve tendremos horarios y precios.

Puedes escribirme a tevazte@gmail.com o contactar por medio de whatsApp al 649085439.

Saludos

Educación Biocéntrica

El cáliz de la nobleza

Educación biocéntrica para todas todos.

Avatar de Teresa Tendero Vázquezspatiotempo ars

El cuento es un universo contado donde todo significa y nada es imposible. Los árboles cantan canciones de cuna, las nubes juegan a la comba, los caballos hablan y las rosas no pinchan.  Podemos volar impulsadas por la intención y viajar con sólo pensar, hablar bajo el agua y pasear sobre ella. Todo es posible.

Este cuento que he titulado «El cáliz de la nobleza», está creado para acompañar el proceso de un colectivo de mujeres que caminamos al encuentro de definir nuestra identidad común. Todas nosotras somos Facilitadoras de Biodanza y estamos empeñadas en cocrear juntas una nueva manera de vivir, convivir, laborar y hacer. Llevamos dos años de andadura tejiendo vínculos. En cada encuentro nos proponemos seguir creciendo como comunidad y para ello ideamos maneras de faciltarnos el empeño.

En esta ocasión nos ofrecimos tres compañeras para trabajar la abundancia y el reconocimiento de nuestros dones y talentos. El proceso co-creativo…

Ver la entrada original 1.273 palabras más