Notas de navegación

Educant l’esperit

El procés d’aprenentatge és de doble direcció: aprenem de l’entorn i de nosaltres mateixos. Això és així per què el nostre cos és emisor i receptor d’informació, metabolitzant l’energia que detecta per canals d’interconnexió en constant moviment, profundament organitzats i estructurats, per tal de mantenir-nos sempre en el màxim nivell d’harmonía orgànica.

Aquesta complexa xarxa d’intercanvi i aprenentatge, és comandada pel cervell que detecta i processa la informació de tal forma que, a partir dels set anys de vida aproximadament, podem començar a interpretar el que creiem que és la realitat partint de les nostres experiències infantils i úniques.

Un dels espais en els que els nens i les nenes hi passen més temps en el seu dia a dia, és l’escola. El model educatiu que estem oferint en els nostres centres d’ensenyament, tant d’adults com en els cicles infantils, es fonamenta amb l’aprenentatge cognitiu. Això vol dir que ens eduquen com si fossim màquines de procesament d’informació ón el cervell actua de disc dur.

Els tests d’inteligència es fonamenten en el raonament, la velocitat de resposta i resolució, així com la quantitat de coneixements cognitius adquirits. L’afectivitat no es contempla en el procés d’aprenentatge i els nens i els joves, s’acostumen a veure el món sota els valors que fomenta la nostra societat capitalista, materialista i absent en el que toca a la trascendència. Se’ls educa sense la mirada i l’escolta interna, absens d’ells mateixos. Tot ve d’afora com si adintre fossim vuits per haver d’omplenar-nos.

Tinc un fill que farà aviat 12 anys. Es diu Eloi (a la foto del costat està amb 10 anys). L’any vinent anirà a l’institut i el que allí seguirà aprenent seran conceptes que anirant omplint el seu cap i poca cosa més. Em preocupa aixó. Ell com tants nens de l’anomenat tercer mil·leni, s’aburreix a l’escola, no sap estar-se quiet, contesta quan no està d’acord amb el que ell considera una injústicia, defensa el que considera just i acaba la feina quasi siempre el primer, parlar amb els altres i li costa reconeixer l’autoritat. Els mestres l’etiqueten com a bon nano, amb molt potecial, intel·ligent però “xerraire i revolucionari”. Us sona algunes d’aquestes descripcions?

Es clar que tots hi hem passat per aquí i ens en hem sortint; jo mateixa era igual que ell però a mi m’havien ensenyat a callar-m’ho. Eren altres temps, però aquest no és el tema.  Per a mi com a molts altres pares i educadors, ens ocupa facilitar-los-hi la comprensió de la vida en un sentit totalitari i no dual, i incentivar els seus potencials naturals des d’una vivència comunitària, creativa, integrada en la vida i per la vida.

Així doncs, el model educatiu actual forzosament ha de canviar cap a una visió profundament holística i ecològica on poder sentir que som part de la vida mateixa, sóm la vida i que com a integrants d’aquesta gran creació, nosaltres podem crear-la i recrear-la. Ens calen dons altres eines educatives, altres recursos que permetin que les aules siguin el lloc a ón hi anem, perquè en gaudim aprenent i descobrint-nos vius.

El professor no pot ser més el totpoderos que ensenya què han de pensar els alumnes,  cóm ho han de fer i quina és la forma correcta de fer-ho. El procès d’aprenentatge ha d’incloure a l’educador como a element facilitador dels potencials de l’ésser humà, on educador i educant formen una xarxa d’intercanvi afectiu que genera preguntes i qüestionaments, vivències, emocions, creacions artístiques i vincles en la vida.

Es per això que necessitem una educació vivencial i transdisciplinar on les assignatures no es poden comtemplar aïlladament i sí com a complementació de tot un procès de comprensió i compenetració, d’interacció, integració i solidaritat amb l’altre. El professor Cesar Wagner de la Universitat Biocentrica de Fortaleza, Cearà (Brasil), diu “la solidaritat es l’expressió major de que l’altre és el meu germà i germana. Ella ens dona la real grandesa de la nostra capacitat d’estimar indiferenciadament a l’ésser humà”. 

No podem entendre l’Educació sense el component afectiu-vivencial. El que aprenem des de l’afectivitat i el vincle, queda imprés en la memòria biològica i conforma el camí del nostre desenvolupament com a ésser humans.

Els educadors hem de tenir la capacitat de crear espais nodridors on poder desenvolupar els potencials de cada persona en totes les àrees d’expressió, experimentant-nos com a ésser complets, amb cos i ànima, on la paraula te un significat vivenciat, per què ens mirem, ens escoltem, ens acariciem, ens divertim, ens acompanyem en tota la complexitat biológica de les emocions. 

Reclamem doncs una educacio ,

  • que estimuli el diàleg i la creació comunitària, 
  • transcultural on recuperi els valors ancestrals de l’entorn per restablir la memòria de la comunitat,
  • vivencial que estigui en contacte amb els cicles naturals, els entorns i la riquesa de la terra, ón les arts siguin incloses com a font d’expressió primoridal per reconeixer-nos com a ésser creador i co-creadors,
  • que ens agermani com a éssers humans i ens mantingui en una vivència profundament ecològica i solidària,
  • on ens vinculem amb la vida desde la vida mateixa.

Jo l’he trobat sota el nom d’Educació Biocèntrica.

L’Educació Biocèntrica te com a fonament el Principi Biocèntric que situa la vida en el centre de tot. Ella està contribuint al desenvolupament de l’ésser afectiu, profundament ecològic, ètic i amb sentit crític. Un ser transcultural que utilitza la inteligencia al servei de l’evolució i l’harmonia del conjunt, amb perspectives que arriben des del micro-cosmos al macro-cosmos (Teoria de Gaia, James Lovelook), fomentant vincles afectius (Pensament Biocèntric, Rolando Toro) de solidaritat comunitària (Cesar Wagner, Ruth Cavalcante) integrada amb la totalitat (Allan Kardec, León Denis).

Molts han estat els teòrics que ha donat forma al nou canvi de consciència que requereix el moment actual. Ens queda a nosaltres restituir el valors que posen a la Vida al seu lloc.

Cadascú de nosaltres té l’oportunitat de fer realitat el seu somni si aquest inclou el benestar de la totalitat.

Jo ho estic aconseguint-ho, un pas rere l’altre. Tu també pots fer-ho.

2 comentarios en “Educant l’esperit”

Responder a ALINE EICK DA CRUZ Cancelar respuesta

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Salir /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Salir /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Salir /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Salir /  Cambiar )

Conectando a %s

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios .