Des de la Comissió de Gènere del 15M de Sabadell, s’estan organitzant durant tot el mes de març diferents actes en commemoració al dia internacional de la dona. El diumenge 4 de març es va fer, dintre de la programació de les jornades, el taller d’educació biocèntrica titulat Corporeitat del gènere.
Vaig escollir aquest titol pel significat de les dues paraules clau que el composen: gènere i corporeitat.
Davant la pregunta què és el génere per a tu? En què associem la paraula gènere?, sovint les respostes parlen de les diferències home/dona, la violència envers a les dones primordialment i als homes tambè, als maltractes psicològics i físics, al sexe, al llenguatge sexista, a la descrimicació, i al gènere humà. Aquesta vinculació te l’origen als anys 50 quan l’antropòleg John Money va proposar el terme “rol de génere” per descriure els comportaments assignats socialment a les dones i homes. Més tard, als finals dels 60 el psicòleg Robert Stoller va definir “identitat de gènere” com la identitat sexual no determinada pel sexe biològic i sí pel fet de vivenciar des del naixement experiències, rites i costums atribuides culturalment i socialment a cert gènere.
Als anys 70 el feminisme anglosaxó defensava que les desigulatats socio-culturals entre dones i homes son construides per cada societat. Posteriorment als 80 el gènere, entès com a categoria d’anàlisi, es converteix en desigualtat econòmica, social i política entre homes i dones. Al llarg de la història recent i des de la perspectiva antropològica, el gènere ha estat definit com “la interpretació cultural i històrica que cada societat elabora en torna a la diferenciació sexual”. (1) Així el concepte gènere és vinculant a creences que en part son llegat de la cultura i societat en la que vivim, i en part per les pròpies vivències personals. Però, fins a quin punt ens condicionen les creences? En som conscients?
L’altre paraula clau és corporeitat. Jo treballo des de la perspectiva corporal. Això és el que més em fascina de la meva feina com a facilitadora de Biodansa. La perspectiva del sistema biocèntric afirma que l’èsser humà es manifesta en la vida a partir de la seva expressió existencial i el referent relacional és el cos des de l’estudi dels aspectes de la Fisiologia, la Biologia, la Psicologia i els antecedents mitics i filosófics. Així la dimensió corporal s’amplifica i podem concebre la corporeitat (2) com un complex d’experiències, vivències, sensacions i percepcions que abarcan el ser sensitiu, orgànic i trascendent, de naturalesa cósmica, galàctica i terrenal.
Tot el que vivim i experimentem passa per la vivència corporal. De forma inconscient i conscient s’impressionen en la pell i els òrgans la nostra trajectòria com a caminants de l’espai/temps, viatjants de les estrelles en procès de perpetu aprenentatge i experimentació. I així és com vaig dissenyar el taller, com un viatge on poder navegar per la bellesa de la diferència i questionar-nos com ens afecten les creences. Son meves totes les creences que he assimilat com a veritat? On sóc jo (corpore-mente) en mig dels vincles i associacions que he creat amb les paraules? D’ón venen les diferències i cóm escullo viure-les, son preguntes que queden obertes a la reflexió de la vida i la vivència de viure-la. Per elles mateixes son un llarg viatge i així varem iniciar l’aventura de la Corporeïtat de gènere.
I així vaig plantejar el viatje a la Illa Originària, situada al mar dels Instints, on els seus habitants provenen de llocs llunyans i diversos, alguns molts llunyans, altres molt i molt i llunyans i altres extremament diversos. La història diu que van anar aterrant tots a l’illa Originària impulsats per la curiositat. Els havien dit que a Originària podrien aprendre dues coses importants: la corporeïtat i el gènere.
En arribar a l’illa la primera dificultat que es varen trobar va ser el llenguatge. Tots parlaven diferentes llengues i era difícil la comprensió. Varen fer una gran assemblea en la que desprès de dies i nits, nits i dies, tots decidiren deixar les paraules guardades en una gran biblioteca que podrien consultar quan fos menester, i comunicar-se 
amb el llenguatge originari, el dels sentits. El cas és que els i les habitants d’Originària es comunicarien per gesticulacions, sons naturals com ara el riure, el cant, el suspir, el gamec i el plor, la mirada, la caricia, el contacte, les ganyotes, el joc,… I així ho varen fer.
El primer que re-descubriren va ser la bellesa de la diversitat. Res era igual a res, tot era diferent i totes eren diferents. Sense paraules tenien moments d’escolta, de mirada, de contacte. La ment dançava en les emocions i és consolidaven sentiments d’afecte incondicional. Desprès varen venir, la alegria, el vincle, la complicitat, el dubte, l’art,… Les diferències sense paraules creaven vincles d’harmonia i vida.
El taller va començar enlairant la nau que ens portaria a la nostra Originària. Ens vam preparar per què quan arribes el moment de l’aterratge cadascun i cadascuna fos una mica més conscient del que ens vincula a la vida i la potencia i del que la destrueix. L’elecció és nostra.
Agraeixo a les navegantes i navegants la plaent aventura de compartir.
univers biocentric 